El carrer de Cavall Bernat és un petit carreró que, curiosament, porta el nom d’una de les agulles més emblemàtiques i altes del massís de Montserrat. La seva funció de ser pas per a les finques construïdes als dos costats encara avui s’hi pot apreciar molt clarament. La seva estretor en gran part del seu traçat fa que quan passa un vehicle els vianants hagin de cedir el pas.
Què és el Cavall Bernat?
Un dels monòlits del nord del massís de Montserrat (1.099 m d’altitud) entre els termes de Marganell i de Monistrol (Bages).
La seva silueta, un penyal en forma d’agulla, és la més representativa del peculiar relleu d’aquesta serralada. Paradís d’escaladors, el seu cim fou assolit per primera vegada el 1935. S’estima que el seu nom prové de carall armat: carall, perquè la forma del monòlit recorda la d’un penis, que vulgarment es diu així; i armat, perquè fent referència a les sagetes o llances acabades en una punta d’esmalt, no de pal, adjectiva el membre.
Quan es crea el carrer?
El carrer del Cavall Bernat, a Santa Eulàlia, sorgí a partir del projecte d’urbanització de la finca anomenada el Criadero, propietat d’Alodia Salvador, aprovat el 18 de juliol de 1877. El carrer del Cavall Bernat, en concret, va quedar limitat pels seus dos extrems: per l’ampliació de Can Trinxet, el 1916, i per la consolidació de l’avinguda del Metro, el 1932, amb motiu de la inauguració de l’estació.
Al projecte d’Alodia Salvador, el carrer del Cavall Bernat es descriu com un dels pasos de comunicació per accedir als patis de les cases que es construeixin als solars resultants del projecte d’urbanització. Per aquesta raó, alguns dels seus trams actuals són tan estrets. A més, cal afegir que, encara que al projecte original el nom de pasaje A feia referència a la part de l’avinguda del Metro que limitava la finca pel seu extrem més oriental, amb el temps aquesta denominació també s’utilitzà per anomenar el carrer del Cavall Bernat.
Els canvis de nom
1877. Al plànol del projecte d’urbanització aprovat el 18 de juliol de 1877 apareix aquest vial, però sense nom.
1918. El vial apareix amb el nom pasaje A.
1932. Al plànol d’aquest any apareix per primera vegada amb el nom Caball Bernat, encara que escrit amb b. De la mateixa manera apareix al plànol de 1937.
1939. A l’inici del període franquista, la Comissió Gestora de l’Ajuntament castellanitzà el nomenclàtor de carrers de la ciutat. En aquest cas, el vial torna a aparèixer amb el nom provisional inicial de Pasaje A.
1948. Curiosament es va recuperar el nom que s’havia incorporat al nomenclàtor durant la Segona República què, a més, era un topònim català. Així doncs, torna a aparèixer escrit d’aquesta manera, amb b, a la guia de 1948. Cal dir que, en aquella època, ja existia un altre pasaje A a la zona de Granvia Sud, que també fou conegut com a pasaje Vehils A (actual passatge Dos).
1952. A la guia d’aquest any la grafia del topònim ja consta escrita correctament: Cavall Bernat.
1988. El Ple de l’Ajuntament aprovà el 6 d’octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s’havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l’abril de 1979.
