L’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, ha estat convidat a una de les trobades d’actualitat que organitza el diari La Vanguardia. En aquesta trobada, Quirós ha anunciat que durant el primer trimestre de 2026 es presentarà un nou mapa sanitari integral que definirà les necessitats assistencials de la ciutat i permetrà avançar cap a una àrea de salut pròpia. L’objectiu és que la ciutadania pugui rebre tota l’atenció sanitària a L’Hospitalet, reforçant la proximitat, la qualitat del servei i l’equitat territorial.

La conversa, que ha tingut lloc al Centre d’Activitats La Farga, s’ha centrat en els principals reptes de futur de la ciutat, ha tingut un marcat accent en l’àmbit sanitari. L’alcalde ha defensat la necessitat de prioritzar l’atenció de proximitat i d’adequar els recursos al creixement demogràfic dels barris. “Anem a prioritzar que tota l’atenció sanitària es desenvolupi a la nostra ciutat, perquè és un tema de qualitat i de proximitat”, ha afirmat.

En aquest sentit, també ha posat el focus en zones com el Samontà, amb prop de 140.000 habitants, on molts veïns i veïnes han de desplaçar-se fora del municipi per rebre atenció hospitalària. Quirós ha reclamat una millor adequació dels centres d’atenció primària i ha assenyalat que barris com Can Vidalet a Esplugas i Pubilla Cases necessiten centres d’antenció primàries propis, mentre que altres equipaments han de créixer per donar resposta a l’augment de població.

Bellvitge i el soterrament de la Granvia

El col·loqui també ha abordat el futur bioclúster de Bellvitge, un projecte estratègic que vol convertir el campus de salut en un pol de coneixement, recerca i innovació biomèdica amb un impacte directe tant en l’assistència sanitària com en l’economia local. La gerent de l’Hospital de Bellvitge, Cristina Capdevila, que també ha participat a la trobada, ha destacat que el bioclúster suposa “una oportunitat per al campus de Salut Bellvitge i per a la ciutat”, no només per atraure empreses i projectes d’investigació, sinó també per oferir nous tractaments i millores assistencials a la població.

Aquest desenvolupament anirà estretament lligat a una transformació urbana de gran abast, que començarà amb el soterrament de la Granvia, previst per iniciar-se, segons ha indicat l’alcalde, d’aquí aproximadament a un any. Aquesta actuació permetrà generar nous espais urbans i eixos verds, així com millorar la connectivitat de la ciutat.

En aquest context, s’ha reflexionat sobre les possibilitats de connectar L’Hospitalet amb el riu Llobregat i, a llarg termini, amb el mar. L’arquitecta i urbanista Maria Rubert de Ventós ha assenyalat que “tan important com soterrar la Granvia és que el Llobregat sigui un carrer estupendo”, i ha remarcat el potencial de la rambla de la Marina com a eix vertebrador que, algun dia, podria arribar fins al litoral. Entre rialles ha recordat que la ciutat ja tenia sortida al mar. El mateix Quirós ha reconegut que no li agradaria que L’Hospitalet tornés a tenir platja per la complexitat que això comportaria.

Pla del Samontà

Una altra de les grans transformacions urbanes se situarà al Samontà, on es preveu esponjar els barris del nord mitjançant l’enderroc d’alguns edificis envellits per generar espais més amables i millorar la qualitat de vida. L’alcalde ha defensat que aquest procés s’haurà de fer garantint la reubicació i la compensació de les persones afectades, i ha subratllat la importància de projectes com el Pla Director Urbanístic de la Granvia o el Pla Director de Can Rigal per alliberar sòl i afrontar els reptes de futur.

En el marc del centenari del títol de ciutat, Quirós ha volgut transmetre un missatge d’optimisme, però sobretot de responsabilitat. Ha remarcat la necessitat de continuar treballant en àmbits com la seguretat ciutadana, el manteniment i la neteja de l’espai públic, l’accés a l’habitatge, l’educació i el transport públic. També l’alcalde, ha posat de manifest la necessitat de fer créixer la comissaria dels Mossos d’Esquadra per donar resposta a les necessitats de la ciutat i garantir que la ciutadania se senti segura als carrers.