L’anàlisi de les dades de la Covid per part d’especialistes van ser un tema recurrent en els mitjans de comunicació mentre va durar la pandèmia. A Televisió L’Hospitalet vam entrevistar a Clara Prats, del BIOCOM SP de la UPC, 19 vegades i al Daniel López Codina, també d’aquest organisme, 28 cops. És un exemple de com aquests especialistes van viure la pandèmia amb una gran intensitat laboral i una important exposició pública. Aquests professors i investigadors universitaris de la UPC van sortir de la seva zona de confort de les classes per exposar-se als mitjans de comunicació.


Explicaven de forma divulgativa com evolucionava el coronavirus a partir dels càlculs matemàtics. Tot en jornades maratonianes. “Eren jornades de 12 o 14 hores diàries i no hi havia festius” recorda l’investigadora Clara Prats. “Va ser una època de bojos. Ateníem a cinc o sis mitjans de comunicació cada dia, fins i tot la televisió russa, brasilera o francesa” rememora Daniel López Codina.
A més de la Clara Prats i el Daniel López, el grup BIOCOM SP de la UPC el formaven l’Enric Álvarez, Sergio Alonso, Martí Català i Núria Padros, un equip de biofísics que van estudiar com evolucionaven les epidèmies a través de les matemàtiques.



El seus càlculs matemàtics condicionaven la desescalada
Al principi, havien de fer un informe diari sobre la situació del covid i la seva evolució per la Comissió Europea, després ho havien de fer cada tres dies. També feien estudis per la Generalitat. Gràcies als seus càlculs, on també col·laboraven els estudiants de la UPC, les autoritats prenien diferents decisions com va ser el confinament, la desescalada o l’obertura o tancament de restaurants o prohibició de reunions familiars.
“Era una responsabilitat, però ens mantenia tranquils el saber que ho feiem amb objectivitat. Les conseqüències eren complexes però es sortien de la nostra responsabilitat” explica López Codina. “També és veritat que per prendre les decisions, Salut també comptava amb altres experts” detalla Clara Prats.



La vacunació com a punt d’inflexió
En les gairebé set onades de Covid que hi va haver des de l’esclat de la pandèmia, ells tenen molt clar, quin va ser el seu millor moment.
“L’introducció de les vacunes va canviar-ho tot i va ser un autèntic salvavides. I això es veu avui, aquest estiu va haver una onada de covid i no va haver conseqüències greus a hospitals com passava abans” destaca López Codina. “El primer seguiment de la vacunació massiva i veure els efectes tan clars que tenia, va ser per mi un punt d’inflexió per dir “que “un últim esforç i ja ho tenim” explica Clara Prats.



Hi haurà una nova pandèmia?
Sobre si n’hi haurà una nova pandèmia, els dos experts han dit que per mitjana hi ha una cada cent anys. Però que aquesta mitjana pot canviar per causes noves com el canvi climàtic i la globalització. “Això fa que qualsevol virus que faci una mutació es pugui disseminar fàcilment. Per tant, no crec que haguem d’esperar 100 anys” avisa López Codina. A això afegeix Clara Prats: “no ens hem d’alertar, però hem d’estar preparats. Ara ho estem millor que abans de la pandèmia”.