Els noms dels 13 barris de la ciutat tenen la seva història. De fet, a Televisió L’H els vam dedicar un espai en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística i el Centre d’Estudis de L’Hospitalet al programa ‘De barri en barri‘.

Districte I

• Centre

Al voltant de l’Hospital de la Torre Blanca es va desenvolupar un nucli urbà que al segle XV apareix documentat com la Pobla de L’Hospitalet i, més tard, només L’Hospitalet. És aquest l’origen de la ciutat i per això l’any 1932 es va guanyar el nom de ‘Centre’. No obstant això, no està situat al centre geogràfic del municipi, ja que era més proper a Cornellà.

• Sanfeliu

El nom d’aquest barri es va agafar del cognom dels propietaris del terreny. Tot i que hi havia més propietaris, la família Sanfeliu va proposar a I’Ajuntament parcel·lar les terres i dissenyar una urbanització amb solars petits. D’aquesta manera, ells es van guanyar el nom del barri, mentre que els altres propietaris ara tenen carrers en la seva memòria com Valeta o Llunàs.

• Sant Josep

Aquest barri que en un primer moment era agrícola i després amb l’arribada de la indústria es va transformar, es va convertir en zona residencial entre els anys 1950 i 1970. Va agafar el seu nom del carrer Sant Josep.

Districte II

• La Torrassa

Sembla que l’origen està en la paraula torre, però no se sap del cert en quina. Al barri hi ha el Castell de Bellvís, que tenia una torre, també es diu que prové d’una torre que, durant un temps, va tenir la masia construïda segles després sobre el castell, i també podria ser que provingués de la torre que es va construir el baró de Maldà a casa seva.

• Collblanc

El nom es documenta al segle XIV i el formen les paraules ‘coll’ (punt baix entre dues elevacions de terreny) i ‘blanc’ (de terrarios albos, donat pel color blanquinós de la terra).

Districte III

• Santa Eulàlia

Rep el seu nom de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Val a dir, que aquesta denominació va arribar després que Barcelona adoptés com a patrona la santa al segle VII. Al segle XIX va haver de competir amb la denominació de la Bordeta, però finalment es va acabar adoptant Santa Eulàlia.

• Granvia Sud

En aquest barri se situava l’antiga sortida de la ciutat al mar. Quan es va formar el delta del Llobregat i la posterior creació del canal de la Infanta, el terreny es va convertir en zona de correus i l’any 1926 a banda i banda, es van formar nuclis urbans marginals.

Districte IV

• La Florida

L’origen del nom és incert. Aquest barri havia de ser una ciutat jardí creada per Ramon Puig i Gairalt. Fins i tot es van començar a batejar carrers amb noms vegetals, com Miraflors, Pins, Llorer, Clavells i la Florida. Potser d’aquí ve el nom del barri. No obstant això, amb el boom immobiliari dels 50, les casetes mai es van construir i es van fer grans edificis.

• Les Planes

El topònim fa referència a una zona plana entre el Torrent Gornal i el Torrent d’en Capó (del cementiri). L’Ajuntament el va començar a recuperar el 1986 amb la construcció del parc de les Planes.

Districte V

• Can Serra

El nom del barri li ve de la casa d’estiueig ja desapareguda de Josep Serra, responsable dels vaixells de vapor que feien la ruta entre Anglaterra i València.

• Pubilla Cases

El nom del barri prové de Josefa Cases, la pubilla de la família Cases, propietària de bona part dels terrenys del Samontà, on el seu pare va aixecar la torre d’estil neoclàssic que avui és la seu del centre educatiu Sant Josep Obrer.

Districte VI

• El Gornal

El nom li ve donat del Torrent Gornal, que baixava entre Collblanc i la Florida, passava per Sant Josep i Santa Eulàlia i s’acabava a la plana de la Marina, on hi ha el barri. A més, Gornal sembla que prové de Bernal, un guerrer visigot que tenia terres a la zona i va donar nom al torrent.

• Bellvitge

Sobre aquest nom hi ha dues teories: la que prové de l’expressió “vell viatge” dels viatgers que sortien de Barcelona, i la que fa referència al reg d’Amalvígia, nom germànic de la propietària en el segle X i que va donar nom al mas de Malvige. L’esglèsia de Malvige apareix documentada per primera vegada al segle XI.