L’Edifici Freixas de L’Hospitalet, un dels centres creatius més actius de la ciutat, acull artistes de disciplines i procedències molt diverses. Entre ells hi trobem el pintor colombià Pedro Covo, que aquest 2025 ha fet del centre cultural la seva base d’operacions. El seu treball i la seva mirada artística han estat protagonistes al programa Taquilla Inversa de Televisió de L’Hospitalet.
Covo explica que la seva obra està profundament arrelada a la llum del seu territori: “El que estic tractant de pintar aquí és la llum del Carib, la llum de l’alba i del capvespre. En un país sense estacions, on el clima és sempre el mateix, aquesta recerca de l’ombra i de la llum tènue és gairebé una forma de supervivència”, afirma.
Per a l’artista, pintar és un exercici d’honestedat amb les pròpies arrels: “Intento ser fidel a qui soc, d’on vinc i quina és la meva realitat. Pinto allò que conec millor”. També reflexiona sobre les expectatives que sovint es projecten sobre els creadors llatinoamericans a l’estranger: “Hi ha una noció del què i el com un pintor colombià ha de pintar. Jo vull replantejar això i proclamar què és important per a mi com a persona del Carib”.
L’arribada a Catalunya ha estat especialment inspiradora per a Covo, que destaca el pes de la pintura figurativa en l’escena local i l’impacte que li han causat els grans mestres catalans com Ramon Casas o Santiago Rusiñol. “A Barcelona hi ha un moviment molt fort de pintura figurativa, i això no és tan habitual en el panorama artístic internacional”, subratlla.
Instal·lat a L’Hospitalet, Covo situa un gran valor simbòlic en poder treballar des d’un espai que percep com a autèntic i proper al dia a dia de la ciutat: “Per a mi, que vaig créixer en una ciutat molt turística, és especial arribar a un lloc més local, on es viu la realitat d’una ciutat”.
La seva visió de l’art és clara i oberta: “L’art és el que l’artista diu que és art. Si tu dius que una càmera és art, ho és. L’art està lligat a la intenció”. I la pintura, per a ell, és la seva manera d’entendre i donar sentit al món: “És la meva vida, l’eina amb què m’apropo a l’univers i a tot allò que m’envolta”.
