L’Olga, de 54 anys va decidir acabar amb la seva vida el passat 7 de setembre, gairebé cinc mesos després d’haver estat desnonada del pis on havia viscut durant més de dues dècades amb les seves dues filles. Per aquest motiu, dilluns 21 de setembre, davant del Tribunal d’Instància de L’Hospitalet, familiars, amistats i entitats han fet una roda de premsa per explicar el cas i reclamar que s’investiguin les actuacions de les diferents administracions implicades en casos de suïcidi arran dels problemes d’habitatge.

El cas de l’Olga ja havia estat explicat pels Mitjans de Comunicació l’octubre de 2024. La veïna havia perdut l’habitatge després d’una cadena de dificultats econòmiques. Després de separar-se del seu marit i perdre la feina, no va poder continuar assumint la hipoteca i va fer una dació en pagament del pis al Banc Sabadell, que li va oferir un lloguer social.

Posteriorment, l’immoble va passar a mans del fons d’inversió Promontoria Coliseum Real Estate, que no li hauria renovat el contracte i li va reclamar que abandonés l’habitatge. L’Olga havia denunciat que, tot i continuar pagant les mensualitats, se li havia comunicat el venciment del contracte mitjançant un burofax que assegurava no haver rebut. Finalment, el procediment judicial va continuar i el desnonament es va executar el 15 d’abril.

Abans però, l’Olga es va organitzar amb el Sindicat de l’Habitatge de L’Hospitalet per intentar aturar el desnonament. Segons Khristian Giménez, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia, va contactar amb partits polítics, organitzacions i la Sindicatura de Greuges i fins i tot va participar en una comissió d’estudi sobre salut mental al Parlament per explicar la seva situació.

Giménez també ha explicat que la nit anterior al desnonament l’Olga ja va ser ingressada a urgències psiquiàtriques de l’Hospital de Bellvitge després d’haver expressat la intenció de treure’s la vida. Segons el portaveu veïnal, el seu advocat va aportar aquesta documentació al jutjat per demanar la suspensió del procediment, però la petició va ser rebutjada. Després del desnonament, l’Olga i la seva filla menor van anar a viure temporalment a casa d’una veïna del barri. Giménez ha destacat que va ser la xarxa veïnal la que li va proporcionar un sostre durant els quatre mesos posteriors.

Les entitats demanen investigar l’actuació de les administracions

Durant la roda de premsa, les entitats han reclamat que s’investigui “la cadena d’actuacions i omissions de totes les administracions implicades” en el cas de l’Olga i que els responsables polítics donin explicacions públiques.

També han demanat revisar els protocols d’actuació dels jutjats, els serveis socials i la sanitat pública davant de situacions d’extrema vulnerabilitat, especialment quan hi ha un deteriorament greu de la salut mental o risc de suïcidi.

Pau Segura, portaveu del Sindicat de l’Habitatge de L’Hospitalet, ha criticat especialment la decisió de no suspendre el desnonament malgrat la situació de vulnerabilitat que, segons les entitats, havia estat comunicada al jutjat: “Mai acceptarem que el cas de l’Olga es presenti com una desgràcia inevitable i sense responsables”, ha afirmat el portaveu del Sindicat de l’Habitatge de L’Hospitalet.

L’Olga, una veïna compromesa amb la ciutat

Mara i Desy, amigues de l’Olga, han intervingut en nom de les seves filles, que, segons han explicat, es troben sobrepassades per la situació. Han recordat que l’Olga va viure tota la seva vida a Santa Eulàlia, on va estudiar, treballar i va criar les seves dues filles.

També han destacat la seva vinculació amb el moviment veïnal i associatiu del barri. L’Olga era sòcia de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia i havia format part de la seva junta directiva. També havia militat a Esquerra Republicana i havia participat en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a través del CDR de Santa Eulàlia. En els darrers anys, havia format part del Sindicat de l’Habitatge de L’Hospitalet.

També han recordat que el mateix dia del desnonament l’Olga havia acollit temporalment a casa seva una altra companya del sindicat i el seu fill menor d’edat, després que també haguessin estat desnonats.

“L’Olga no era un número d’expedient. Era la nostra mare, la nostra amiga, la nostra companya”, han reivindicat les seves amigues en nom de les seves filles.

Acte d’homenatge

Després de la roda de premsa, el circle de l’Olga, el Sindicat de l’Habitatge de L’Hospitalet i l’AAVV Som Santa Eulàlia han convocat un acte d’homenatge i protesta pel desenllaç de la història de la veïna. Amb el lema ‘Per l’Olga, mare, amiga, veïna i companya’, la trobada tindrà lloc el 3 d’octubre a la plaça Pius XII.

Resposta de l’Ajuntament

L’Ajuntament ha informat als mitjans de comunicació que els Serveis Socials municipals han realitzat una intervenció continuada sobre la situació i necessitats de l’Olga en cada moment i ara ho continuen fent amb les filles.

Entre les actuacions municipals realitzades enumera gestions i assessorament en l’àmbit de l’habitatge des del 2020 després d’acreditar la situació de vulnerabilitat de l’Olga. Fins i tot el 2026 es va gestionar un ajut econòmic extraordinari per facilitar una alternativa temporal d’allotjament.

En l’àmbit laboral i socioeconòmic, l’administració local diu haver acompanyat l’Olga per accedir als recursos i prestacions disponibles, entre ells programes d’inserció sociolaboral.

En l’àmbit de la salut, els Serveis Socials han mantingut un treball coordinat amb els serveis sanitaris i altres recursos especialitzats per donar una resposta integral a l’Olga.

Respecte les filles, després de la defunció de la mare, els Serveis Socials van activar l’atenció i l’acompanyament a la família, tramitant recursos i prestacions pertinents. Actualment, aquest suport continua.