L’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat el centre amb més trasplantaments renals de tot l’Estat durant el 2025, i en l’àmbit dels trasplantaments cardíacs s’ha situat com a líder a Catalunya. Tot i això, el centre alerta va alertar d’una baixada en les donacions d’òrgans, un factor que pot comprometre l’activitat futura.
Per parlar d’aquestes dades, el doctor Gabriel Moreno González, director del Programa de Trasplantaments de l’hospital ha comentat que “s’expliquen gràcies a l’esforç de tots els professionals que hi ha involucrats en el procés”. No obstant això, admet que la disminució de donants ha suposat un repte afegit: “Les donacions han baixat per un increment en les negatives familiars a la donació i això suposa que, per poder arribar als valors que hem aconseguit, cal encara molt més esforç”.
Segons Moreno, aquesta problemàtica “té molt a veure amb l’enteniment de les malalties i també amb qüestions socials i culturals, sobretot aquí a Catalunya”.
Però, a més de les negatives familiars, el doctor apunta altres causes que expliquen el descens: “Cada vegada els pacients tenen més complicacions, més malalties i també se’ls fan més procediments per intentar salvar la vida, que és l’objectiu principal dels hospitals”.
Una donació, diverses vides salvades
A través de la donació d’òrgans es poden arribar a salvar fins a vuit vides, però també hi ha la donació de teixits, que pot millorar la qualitat de vida de moltes persones, remarca el doctor de Bellvitge.
De fet, segons Moreno, “un sol donant pot arribar a salvar o ajudar més de 100 persones a través de la donació de teixits, a més dels òrgans, que és un número considerable”. Per aquest motiu, també volen fer una crida a la donació de teixits.
Una coordinació complexa i constant
El Programa de Donació i Trasplantament de l’Hospital de Bellvitge treballa coordinadament amb la Organització Catalana de Trasplantaments (OCAT) i la Organización Nacional de Trasplantes (ONT), i necessita activar equips de manera immediata.
“La comunicació és sobretot telefònica, i després ve tota l’organització dels equips, tant dels processos de donació com de trasplantament. No només són els cirurgians; també hi ha personal d’infermeria, zeladors, personal de quiròfan i de les plantes d’hospitalització. Depenent del nombre d’òrgans i teixits, cal activar molts equips”, afegeix Moreno González.
Com constar com a donant
El doctor Moreno recorda que la millor manera de deixar constància de la voluntat de donar és comunicar-ho en l’àmbit familiar: “Perquè sempre acabem abordant-les en situacions de dificultat i no podem parlar directament amb els pacients”.
També existeixen mecanismes formals com el document de voluntats anticipades, cada vegada més accessible, i una via ràpida a través de l’aplicació pública La Meva Salut: “Aquí a Catalunya, a través de La Meva Salut, hi ha l’opció de seleccionar sí a la donació d’òrgans i teixits, i això ens ajuda molt i també facilita la presa de decisions a les famílies en moments de màxim estrès”.
Segons Moreno, aquesta definició prèvia pot marcar la diferència: “En una situació emocionalment carregada sovint s’opta més pel no que pel sí. Per això és important deixar constància”.
