Avui obrim les portes del Districte Cultural per conèixer l’obra de José Bifano. Aquest artista plàstic té el seu estudi a La Terca, a Santa Eulàlia, des de fa tres anys. La pandèmia va fer que es llencés de cap a la pintura, i ho va fer amb una tècnica molt original i diferent que ens convida també a reflexionar.

La pintura de Bifano ha anat canviant a mesura que la seva vida també ho ha fet. Va començar a pintar de jovenet, però ho va apartar pels estudis. Després d’exercir de professor d’història durant 16 anys es va veure obligat a marxar de la seva Veneçuela natal i va començar una nova vida a Espanya.

Va ser durant la pandèmia que Bifano va tornar a pintar, i ho va fer de forma compulsiva. L’artista pintava en acrílic i esborrava amb paper de wàter fins que va arribar moment en que es va adonar que l’obra no estava al llenç sinó al paper. A partir d’aquí, Bifano va desenvolupar una tècnica que li permet convertir una cosa d’un sol ús en alguna cosa permanent.

“És una dualitat entre allò efímer i allò permanent”, explica l’artista. “La base de la meva obra és donar-li valor a tot el que ens envolta i, d’aquesta manera, potser podem canviar el món”, conclou Bifano.