Gairebé 3 de cada 10 pisos venuts a L’Hospitalet en el darrer any els han comprat estrangers, segons dades públiques del Consell General del Notari procedents de l’activitat dels notaris de cada localitat consultades pels Mitjans Municipals de L’H. I, d’aquests, 4 de cada 10 els han adquirit ciutadans procedents de països asiàtics, especialment i per aquest ordre, de Xina, l’Índia, Pakistan i Nepal. Sobre el total de les vendes, els ciutadans asiàtics comprarien 1 de cada 10 pisos.
De les 3.447 transaccions immobiliàries registrades pels notaris entre abril de 2025 i març de 2026, quasi un miler van acabar en mans de ciutadans d’origen estranger. En 387 casos, els compradors procedeixen de quatre països asiàtics: Xina (182), l’Índia (105), el Pakistan (68) i Nepal (32).
Joaquín Beltrán és professor d’estudis d’Àsia Oriental de la UAB explica que la comunitat xinesa “arriben a les ciutats per obrir negocis i en la mesura del possible compren un vivenda a prop d’on tenen el negoci. A la Xina, pràcticament el 90% de la població és propietària, és un valor dins de la seva societat i cultura”.
Tot i que, segons dades de l’INE corresponents a 2025, la presència de ciutadans nascuts a Centre i Sud-Amèrica quadruplica la dels d’origen asiàtic a la ciutat, segons les dades registrades pels notaris de l’Hospitalet només una vintena de compres de ciutadans bolivians i colombians es colen entre els col·lectius nacionals amb major activitat compradora.
Cal advertir, però, que les dades publicades pels notaris només fan referència desglossada dels cinc països amb major nombre de transaccions en cada zona, mentre que agrupa la resta (que pot arribar fins al voltant del 40% de les operacions) sota l’epígraf d’altres. Tot i això, la tendència és significativa.
Anna González, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de L’H, analitza les diferències entre la comunitat xinesa i la llatinoamericana. Assegura que aquesta última “és principalment arrendatària, tot i que sí que hi ha determinades famílies llatines que han adquirit habitatge. En canvi, la xinesa van començar a llogar de fa temps però han anat adquirint perquè tenen més capacitat econòmica, més possibilitats d’accedir al crèdit i més estalvis”. González apunta també a que la xinesa “és una comunitat que surt de Barcelona perquè o bé allà no poden adquirir o són més cars. Això afavoreix que s’incrementin els preus de compra”.
També italians i francesos
Xinesos i indis ocupen els primers llocs entre els compradors estrangers en quasi totes les zones, amb poques excepcions. Una d’elles és a bona part del Centre i Sant Josep, on italians, russos, francesos i polonesos, per aquest ordre, sumant les seves compres igualen les xifres dels xinesos.
De fet, italians i francesos són els ciutadans europeus que més pisos han comprat a L’H en aquest període. L’única zona en la que no apareixen compradors europeus entre les cinc primeres nacionalitats és a La Florida i Les Planes.
Fins i tot, a la Torrassa els italians són els primers de la llista i els francesos els quarts, mentre a Collblanc són segons i tercers, respectivament. En aquests dos casos, alguns d’aquests compradors eren no residents a la ciutat. Potser això tingui alguna cosa a veure amb el fet que els preus escripturats en aquests dotze mesos s’han incrementat en totes les zones de la ciutat, però especialment a la Torrassa i Collblanc.
