Comissions Obreres de L’Hospitalet titlla de molt preocupants les últimes dades sobre abandonament escolar de l’àrea del Samontà. L’actual fotografia mostra a uns 8.000 joves entre 16 i 29 anys que ni estudien ni treballen, el que representa un 70% de tots els joves inactius de tota la ciutat. Davant d’aquesta situació, el sindicat exigeix inversions urgents a les administracions.
Un de cada tres joves dels barris nord de la ciutat han abandonat els estudis i no tenen cap ocupació. Aquí, l’abandonament escolar prematur és de prop del 40%, molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que no supera el 15%.
CCOO denuncia inacció per part de les administracions competents per solucionar el problema i aposta per oferir itineraris de formació específics postobligatoris. Mònica Bori, delegada d’Educació de CCOO a L’Hospitalet, creu que d’aquesta manera “aquells estudiants que no els motivi el que estan fent podrien aprendre un ofici. Seria una solució. Tot passa per invertir en educació”.
Segons constata CCOO, al Samontà les aules estan massificades molt per sobre de les ràtios oficials. Molts centres públics estan catalogats de màxima complexitat. La manca d’escoles i instituts s’arrossega des de fa anys, i tampoc ajuda que cada curs la matrícula viva arribi a uns 2.000 menors. “Els mestres estan molt desgastats, molt saturats, perquè la complexitat de les aules cada vegada és molt més gran. A la part nord de la ciutat les escoles estan superpoblades, tenim ràtios per damunt de la mitjana de Catalunya, gairebé a totes les classes, i tenim 39 aules addicionals aquest curs a L’Hospitalet”, assegura Mònica Bori.
En aquesta àrea de dos quilòmetres quadrats hi viuen 140.000 habitants. Una pressió demogràfica que ha augmentat degut a la sobreocupació de pisos. Davant d’aquesta realitat, l’escola s’ha convertit en una mena de refugi per molts alumnes. “Hi ha moltes escoles on tots els alumnes són becats i l’únic àpat calent que fan és a l’escola. A més a més, viuen en pisos superpoblats, on famílies comparteixen pis, vivint en una sola habitació i amb uns sous precaris, lluitant per arribar a final de mes. És una situació alarmant. Necessitem que hi hagi una acció per part de les administracions competents i no volem que la planificació sigui la improvisació”.
CCOO assegura que ja s’ha de parlar més d’emergència social que no pas educativa. La construcció de noves escoles i l’ampliació de l’oferta dels estudis postobligatoris hauria de ser el primer pas.
