Amb l’arribada del nou any, l’alumnat de Batxillerat sap que li queden per davant uns pocs mesos farcits de feina. Aquells que volen accedir a la universitat tenen més pressió perquè el curs s’acaba al maig i al juny són les proves de Selectivitat.
Enguany, a la pressió habitual s’afegeix certa incertesa perquè les proves de les PAU seran diferents. Els dies 11, 12 i 13 de juny se celebraran a Catalunya aquestes proves. Les novetat que s’han introduït pretenen homogeneïtzar la selectivitat a tot l’Estat. Es tracta d’una transformació que pretén establir una fórmula de correcció comuna per a totes les comunitats autònomes i que introdueix canvis en els models d’exàmens i la tipologia de preguntes.
Però la principal crítica als canvis és que es van donar a conèixer tard, amb el curs ja començat. Els exàmens de mostra no van arribar fins a finals d’octubre.
Al programa Aula L’H hem parlat amb tres professors de Batxillerat de tres centres diferents per desgranar les novetats i analitzar com s’ha produït aquest canvis i què ha significat per als instituts i per a l’alumnat.
Una única tipologia d’examen
Un dels canvis importants és que ja no es podrà escollir entre diversos models d’exàmens d’una mateixa assignatura, tot i que a dins dels apartats hi podrà haver diverses opcions de preguntes i tasques a fer.
Aquest canvi elimina la possibilitat de no estudiar algun tema, una estratègia que seguien els alumnes en edicions anteriors.
Més preguntes obertes
Els nous exàmens donaran prioritat a les preguntes obertes i semiobertes, que requereixen desenvolupar el tema. Hi haurà menys respostes tancades o tipus test.
Les respostes a preguntes o tasques de resposta oberta i semiobertes puntuaran com a mínim un 70% de l’exercici, quan abans de la nova norma la puntuació assignada a aquest tipus de preguntes era d’almenys el 50%.
S’acaba així amb una tendència que va aparèixer després del Covid, quan les PAU van incorporar moltes preguntes tipus test.
Preguntes més competencials
Els exercicis tindran un disseny més competencial per tal que l’alumnat hagi de mostrar capacitat crítica i de reflexió. Les preguntes es basaran en contextos que siguin propers a la vida dels estudiants i en entorns artístics, científics, humanístics i tecnològics que siguin reals.
Segons coordinador de Batxillerat del Centre d’Estudis Jaume Balmes, Carles Martí, “la competencialitat en un examen està en el fet que l’alumne tingui la capacitat de resoldre una situació en un context concret. No és bolcar un contingut après de memòria, sinó tenir la capacitat de resoldre situacions diferents a partir del coneixement que ja tenen”.
Martí ha explicat que hi ha algunes matèries com Biologia i Geologia que ja es tractaven de forma competencial en anys anteriors.
En el cas d’assignatures com la Història, però, és el primer any que es planteja aquest model: “Hem passat d’un model que teníem dos exercicis, amb principalment una pregunta de desenvolupar, la típica en què els alumnes havien de saber-ho sobretot de memòria, i després l’anàlisi d’una font històrica. Això s’ha transformat en un examen amb quatre exercicis on tenim una pregunta de desenvolupar. En aquest cas, ja no només memorística, sinó de relacionar algun concepte o alguna idea a través de diferents períodes històrics. Per exemple, una possible pregunta podria ser el paper de la dona en la república i en el franquisme. I això no és només saber-se’ho, sinó poder comparar i relacionar.”, explica el professor d’Història a l’Institut Mercè Rodoreda, Alfredo Bosch.
L’ortografia compta
Els estudiants també hauran de parar atenció a l’hora de redactar les seves respostes en qualsevol assignatura: La coherència de les respostes dels estudiants, la seva cohesió, gramàtica, lèxic i ortografia, i fins i tot la seva presentació comptaran “almenys un 10% en totes les preguntes o tasques que impliquin la redacció d’un text”, explica Alfredo Bosch.
Concretament, als exàmens de català i castellà poden restar fins a dos punts, a llengües estrangeres un punt i mig i a la resta de matèries podran descomptar fins a un punt.
La correcció de les proves és un dels punts calents que preocupen als professors de batxillerat. Critiquen que hi hauria d’haver una pauta de correcció marcada que no es dona en totes les assignatures. “Potser ens trobem amb correctors més exigents que sí restaran aquest punt sencer als alumnes, mentre que d’altres que no ho faran”, assenyala Alfredo Bosch. Considera que, de no existir aquests criteris estrictes, es pot “crear una situació d’injustícia” donada l’alta competitivitat entre els estudiants que lluiten per accedir una carrera segons la nota que treguin a les PAU.
L’examen d’anglès amb nivell de B2
A l’assignatura d’anglès s’espera que els alumnes tinguin un nivell B2. La Verònica Vico és professora d’aquesta assignatura i coordinadora de Batxillerat a l’Institut Apel·les Mestre i explica que “és una feina complicada per als professors d’anglès“. Aquesta dificultat és causada per diversos factors: “Hem de partir d’una base que a vegades no tenim: per la diversitat que tenim dins de l’aula i perquè aprendre una llengua estrangera és molt complicat i requereix molt de temps.”, conclou.