La comunitat educativa, els grups polítics i els sindicats ho tenen clar. L’Hospitalet es troba en situació d’emergència educacional. El diagnòstic: aules saturades per la sobreràtio i la matrícula viva i manca de nous centres educatius. Però, com afecta això la realitat de les escoles? El professorat de dos centres educatius de la zona Nord ens expliquen com aquests problemes afecten les seves aules.
A l’Escola Menéndez Pidal de La Florida, les 3 línies de Primària tenen entre 22 i 24 alumnes per aula. I en el que portem d’aquest curs ja han escolaritzat 50 alumnes de matrícula viva, és a dir, que han arribat amb el curs començat. Un alumnat que sovint, ni tan sols parla l’idioma i que anirà a l’alça d’aquí a final de curs.
“Que una escola de màxima complexitat tingui les aules plenes provoca que l’atenció personalitzada es vagi difuminant a poc a poc”, explica Jaume Capella, mestre de l’Escola Menéndez Pidal.
Aquest no és un cas aïllat. De fet, el sindicat CCOO denunciava la setmana passada que a la ciutat arriben entre 30 i 40 alumnes de matrícula viva cada setmana i que el 60% dels centres de la ciutat superen la ràtio màxima d’alumnes. De fet, des de que va acabar la preinscripció del curs 2023-2024 fins a avui s’han atès 2.529 alumnes, dels qual 1.549 corresponen al 2n cicle d’infantil i primària i 980 a secundària.
A l’Institut Escola Maria Miret, de la Torrassa, també es troben amb les ràtios al límit del topall que marca la llei i molt per sobre de la mitjana catalana. “L’alumnat de matrícula viva són estudiants que a vegades no parlen la llengua o que venen d’altres sistemes educatius. Els has d’acompanyar, tenim un paper d’acompanyant de l’alumnat i la família, més enllà del merament educatiu”, apunta Yolanda Manero, professora Institut Escola Maria Miret.
A 1r d’ESO, per exemple, hi ha entre 33 i 35 alumnes i la manca d’espai impedeix fer dinàmiques i altres metodologies innovadores. Una manca d’espai que també obliga a habilitar en precari altres zones, com les Aules d’Acollida, en despatxos i taules als passadissos. “No tenim biblioteca o hem arribat a estar tres grups alhora al laboratori”, afegeix Manero.
Aquests dos centres apliquen la codocència, la presència de dos mestres o professors a l’aula, però no totes les hores. El professorat de l’Escola Manéndez Pidal i de l’Institut Escola Maria Miret defensen la filosofia del decret d’inclusió de la Generalitat, però recorden que per poder atendre tota la diversitat d’alumnat, cal personal especialitzat i més docents.
“Anem apagant focs, fem el que podem. És inviable que hi hagi una persona sola per poder atendre la diversitat que et trobes a l’aula. Una cosa és el paper i l’altre és la realitat”, conclou Manero.
Nous centres educatius
I per poder donar resposta a aquesta demanda de places educatives des del sindicat de Comissions Obreres impulsen una moció al Parlament de Catalunya perquè la Generalitat flexibilitzi, com a mesura extraordinària, la normativa de construcció de centres públics. Això permetria poder construir noves escoles en espais alternatius. Una proposta a la qual el Ple va donar suport amb l’aprovació per unanimitat d’una moció en suport de la iniciativa de CCOO.
