Saben què és l’atur i volen explicar-ho. I ho faran a través del teatre. Són els membres de l’Associació d’Aturats de més de 45 anys (ASSAT 50), i el 26 de febrer mostraran al Teatre Joventut l’obra que des d’octubre han estat preparant juntament amb membres de Plàudite Teatre, 45+ L’Odissea. Una obra amb text de José Corbacho i Juan Cruz.

ASSAT50 vol “fer visible el problema dels aturats de més de cinquanta anys”, segons explica la seva presidenta Maria Hilda López. El d’aquesta franja d’edat és un dels col·lectius d’aturats que tradicionalment tenen més problemes a l’hora de reintegrar-se al món laboral.

El fet que els membres d’aquesta associació d’aturats coincideixin en el Centre Cultural Santa Eulàlia amb la gent de Plàudite Teatre va afavorir el intercanvi d’idees entre ells. I així va ser com van veure que podien plasmar les seves intencions i inquietuds a través d’una obra de teatre.

Aquesta experiència forma part del que la gent de Plaudite anomena teatre social, on actors i actrius professionals treballen amb col·lectius com ASSAT 50 per tal de posar en escena una obra vinculada a les seves inquietuds. És un projecte ambiciós que posa en contacte professionals del teatre amb experts en el problema de l’atur i es produeix una confluència: “l’artista és fa un amb ells”, tal i com explica la directora de Plàudite, Eugènia Delgado.

L’actriu Eulàlia Ballart va més enllà quan parla de “l’exercici brutal d’empatia que hem fet per a, després sentir la necessitar d’ajudar-los a que puguin explicar allò que volen explicar”. En aquest sentit, els professionals que participen en projectes com aquest es converteixen en facilitadors que posen a l’abast del voluntaris d’ASSAT50 les eines teatrals per a què puguin expressar el seu missatge.

Text de Corbacho i Cruz

En el procés, el grup d’una vintena de persones ha agafat una cohesió molt forta i ha crescut en paral·lel a un projecte que, a més, ha estat capaç d’involucrar també dues persones com José Corbacho i Juan Cruz, prou conegudes al món artístic nacional. Ells han fet el text de base de l’obra amb els seus habituals plantejaments “d’explicar situacions de la vida quotidiana però amb el seu subtil punt d’ironia”, segons explica la presidenta d’ASSAT.

I no només el text, també han influït en la forma d’encarar tot el procés, en treballar el tema des del text o en els assajos no des de la tristesa de la situació sinó des del riure, tot produint un espai positiu per a tothom que hi participa.

Però també s’ha d’explicar la realitat de l’atur. En aquest sentit, segons explica Eugènia Delgado, “la duresa de la situació és el dia a dia, no les dades fredes que ens presenten tots els dies als mitjans de comunicació”, i aquest dia a dia és el que, basant-se en els testimonis dels propis afectats, han plasmat Corbacho i Cruz amb la seva visió àcida, crítica i irònica. Els membres d’ASSAT50 que han volgut, han expressat els seus comentaris a través del seu web, comentaris que han pogut inspirar als autors del text.

El resultat, el proper 26 de febrer al Teatre Joventut. Bé, en aquest cas s’ho plantegen com la demostració del que s’està fent (el que denominen un work in progress), no pas com una estrena en sentit estricte, que reserven per al 19 d’abril al Centre Cultural Barradas. Això serà el dia abans del segon congrés sobre l’ocupació dels majors de 45 anys que organitzarà ASSAT al mateix lloc. I després, ja veurem perquè es podria representar en altres llocs.

En tot cas, tot quedarà ben documentat ja que Maribel Pozo, de Plàudite, està realitzant en paral·lel una tasca de filmació de tot el procés, que inclou entrevistes, per a la confecció d’un documental que reflecteixi tota la riquesa d’aquesta experiència de teatre social.