Quan el Centre d’Esports L’Hospitalet juga a casa, habitualment reuneix centenars d’aficionats. I la veu d’un d’ells sempre s’escolta per damunt de la resta. Es tracta d’Ariday Marrondo, un nen d’11 anys que, de ben petit, ja anava a veure l’Hospi i que, amb el temps, ha vist com el seu sentiment riberenc no ha deixat de créixer.

“Els meus pares eren de l’Hospi i m’hi portaven quan era petit. A mesura que vaig anar creixent, vaig buscar la meva manera d’expressar com estimo l’Hospi, i és animant d’aquesta manera”, comenta l’Ariday. Alguns càntics són clàssics, però d’altres són d’iniciativa pròpia de l’Ariday qui els busca i els adapta a la realitat de l’Hospi.

“Els càntics els vaig aprendre de la penya, però hi ha vegades que busco els meus propis. Els trobo a internet, me’ls aprenc i després els canto aquí a L’Hospitalet”, explica.

Pel que fa als seus referents sobre la gespa, ho té clar: es queda amb Ignasi Quer i Flavio Ribeiro, els dos màxims golejadors de l’Hospi. “Podrien ser l’Ignasi Quer i el Flavio Ribeiro. El Flavio perquè s’orienta bé, es desmarca molt bé, per mi és molt bo”, assegura.

Un Ariday que, amb només 11 anys, ha pogut veure ben poc a l’Hospi en una categoria que no sigui la 3a Federació. Un ascens seria molt celebrat per tothom, però especialment pels més joves. I ell ja pensa què podria fer si els riberencs pugen de categoria.

“Traient-me la samarreta, crec que és el primer que faria, i cridar i celebrar-ho amb totes les meves forces”, diu. L’Hospi torna a l’estadi municipal aquest diumenge a les 12. Partit contra el Peralada i, ben segur, la veu més sentida serà la d’Ariday Marrondo.