El Pont del Jordà entre la Torrassa i Santa Eulàlia, el Mercat de Collblanc, el Teatre Joventut i el Gratacel de Collblanc, que va ser l’habitatge més alt de Catalunya durant molts anys. Darrere d’aquestes edificacions reconeixibles de L’Hospitalet hi ha el cognom Puig i Gairalt. En realitat, darrere Puig i Gairalt hi ha dos noms: el més conegut, Ramon, que va ser arquitecte municipal, i l’Antoni, també arquitecte i que ha quedat a l’ombra del seu germà gran.
Ara la seva neboda-neta, Marta Cervelló, ha publicat un llibre sobre la figura d’un d’aquests germans, l’Antoni Puig i Gairalt. El llibre es titula “Antoni Puig i Gairalt. Arquitecte i Humanista (1888-1935)“.
“L’Antoni era menys ambiciós que el seu germà Ramon i, en canvi, la seva obra té molta qualitat” explica Marta Cervelló. “Amb aquest llibre vull que quedi com un personatge independent del seu germà, que a vegades no se sap qui és qui” detalla Cervelló.
Durant molts anys Ramon i Antoni van col·laborar estretament però a finals dels anys vint es va acabar la col·laboració entre els germans. Aleshores l’Antoni va impulsar projectes d’arquitectura funcional i moderna com la Casa Cervelló a Begues i el de la fàbrica Myrurgia, que va obtenir el Premi d’Arquitectura Ciutat de Barcelona.
L’aeroport a Viladecans que no va ser possible
Però la figura d’Antoni Puig i Gairalt ara seria més reconeguda si hagués tingut més sort amb un projecte al qual va dedicar dos anys: l’avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona. En aquell temps, els avions aterraven a tres camps plens de fang al Prat de Llobregat i Puig i Gairalt, després de visitar aeroports de Berlín, Oslo i Londres, va projectar un aeroport modern a uns terrenys entre Gavà i Viladecans.
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el seu avantprojecte que es va exposar a la Plaça Catalunya i ho va parlar amb el llavors president de la Generalitat, Francesc Macià. L’obra estava pressupostada en cinc milions de pessetes. Finalment el govern de Madrid ho va tombar i Antoni mai va cobrar res per la seva feina.
“Van prioritzar l’aeroport de Sevilla davant del de Barcelona. Això va ser la gran decepció de la seva vida” explica l’autora del llibre. “Ell va montar un despatx per fer l’aeroport i al final no li van fer l’encàrrec. És una història molt trista” afegeix Cervelló.
L’herència d’un diari personal amb secrets
Al llibre, Marta Cervelló aboca també la part més íntima de l’Antoni, ja que ella, fa poc temps, va rebre d’herència el el diari personal d’Antoni Puig i Gairalt i ha dedicat dos anys a transcriure’l.
Centenars de fulls on es percep la gran amistat que va forjar amb el violoncel·lista Pau Casals, amb qui tocava Bach al piano. I també es pot llegir la dura confessió d’un abús sexual que va patir amb onze anys d’un capellà, i que mai va explicar.
L’Antoni es gastava fins als últims dels seus estalvis en les seves passions com ara comprar obres d’art. Però també jugant a la ruleta i el pòquer: un punt de ludopatia que recull amb sorna a l’inici del seu diari fent referència a la ciutat on va créixer.
Al full, escriu a mà l’Antoni: “Vaig néixer a L’Hospitalet de Llobregat a la casa de la carretera davant del Casino del Centre. Estava escrit” fent broma de la seva tendència al joc.
“Ell reivindicava molt ser de L’Hospitalet” afirma Marta Cervelló, autora del llibre “Antoni Puig i Gairalt. Arquitecte i Humanista (1888-1935) que es pot comprar en aquest enllaç