La Diada de Sant Jordi tornarà a omplir de llibres i autors els carrers de L’Hospitalet, en una jornada marcada per l’inici de les Festes de Primavera. Entre ells, Ramon Breu serà un dels protagonistes locals que signarà exemplars el 23 d’abril a les 17 hores a l’estand de les Biblioteques municipals, situat a la Rambla Just Oliveras.

Breu hi presentarà la seva darrera novel·la, ‘Anatomia d’un silenci,’ un llibre molt personal ja que a les seves pàgines hi trobem una recerca sobre la història del seu avi, un ebenista detingut durant la Guerra Civil que va morir empresonat el 1939, deixant enrere una família en una situació de gran precarietat. “És un llibre realment especial, que a mi m’ha costat molt fer-lo. Durant molts anys he estat pensant si fer-ho o no”, explica l’autor. “Jo sabia que havia mort el meu avi, però no tenia cap mena de notícia. Per mi, el meu avi era un fantasma”.

Primera imatge que l’autor va trobar del seu avi, al barri de Sants, entregant un trofeu en un partit de futbol.

Una recerca extensa en el temps

Tot i haver treballat abans la memòria històrica, Breu va mantenir aquest projecte guardat durant anys fins que va poder accedir a documentació clau. “Quan vaig ser conscient que si no ho feia ara no ho faria, em vaig tirar a la feina”, recorda. El punt d’inflexió va arribar el 2017, quan la família va poder consultar l’expedient sumaríssim obert contra l’avi.

El llibre reconstrueix una vida marcada pel compromís polític i la repressió franquista. Segons Breu, el seu avi “l’única cosa que havia fet era, el juliol del cop d’estat, sortir al carrer a defensar el govern legítim”. Aquest fet el va portar a ser empresonat, primer a Lleida i després a Barbastre, on va ser jutjat i condemnat.

La reclusió a Barbastre marca un dels episodis més durs del relat. L’espai, un antic convent reconvertit en presó, va arribar a concentrar més de 1.500 persones en condicions molt precàries. En aquest escenari, l’avi de l’autor va ser sotmès a consell de guerra i condemnat, en un context de repressió. Anys més tard, el mateix recinte també acolliria detinguts que fugien del nazisme, convertint-se en un símbol de la duresa d’aquell període.

Imatge de l’antiga presó de Barbastre.

L’obra combina fets documentats amb elements de reconstrucció narrativa per omplir els buits. “Segurament algunes coses són veritat, les altres potser no, però no vaig tenir més remei que anar omplint aquests buits, aquest silenci”, admet.

Un homenatge al seu avi

La investigació també aborda les dificultats per localitzar les restes de l’avi, possiblement en una de les fosses comunes de Barbastre. “No consta enlloc. És evident que no volen obrir les fosses”, denuncia l’autor, que ha fet diverses gestions sense èxit.

Més enllà del cas personal, Breu planteja el llibre com un homenatge. “És per a persones normals i corrents com ell, i també pensava en molta gent que està en aquesta situació”, assenyala. L’autor confia que la seva obra pugui servir “de pauta o d’exemple a altres famílies” que vulguin recuperar la memòria dels seus avantpassats.