En plena onada de mobilitzacions per reclamar un habitatge digne i denunciar l’encariment dels lloguers, especialment a ciutats com Barcelona, l’expert en Estudis Urbans per la Universitat de Barcelona, Alejandro Caamaño, ha defensat a l’entrevista de l’Informatiu, una resposta col·lectiva i estructural com aquesta davant l’emergència residencial.
“Realment tenim precedents històrics com la vaga de lloguer de Barcelona de 1931, durant la segona república,
i també tenim la vaga de l’aigua de L’Hospitalet entre 1973 i 1974. Llavors hi ha referents històrics d’una parcialitat d’èxit”, ha explicat Caamaño, qui ha afegit que cal crear un discurs que converteixi en sentit comú per a tota la població les demandes de les manifestacions.
Una possible vaga de lloguers
Per a l’autor del llibre ‘Derecho a la vivienda’, el Sindicat de Llogateres juga un paper central en aquesta lluita, liderant iniciatives com la vaga de lloguers amb un enfocament cooperatiu i de suport mutu: “No es tracta de deixar de pagar el lloguer, sinó de destinar aquests diners a una taula col·lectiva per un finançament jurídic, problemes jurídics i d’emergència, i per reforçar la capacitat de negociació”.
Un dels èxits d’aquest moviment va ser impulsar el Topall dels lloguers a Catalunya l’any 2020, malgrat que va ser tombat pel Tribunal Constitucional. Amb la nova Llei estatal de l’Habitatge del 2023, el topall es pot aplicar a tot l’Estat, una mesura amb la qual Caamaño ha assenyalat que “els preus han baixat un 6,3% a Barcelona, mentre que a Madrid, on no s’ha aplicat, han augmentat”.
Deficiències de la Llei estatal de l’Habitatge
Tot i reconèixer el bon paper d’aquesta llei, l’autor es mostra crític en algun vessant. “Sense recursos, inspecció ni sancions efectives, la llei queda en paper mullat”. El problema, diu és “una manca de voluntat política i la pressió del lobby immobiliari, que continua dominant el relat amb la idea que “els llogaters són petits propietaris quan, en realitat, el 90% de la tinença està en mans de grans tenidors”.
Per Caamaño, una part clau de la solució depèn d’incrementar el parc d’habitatge públic i la necessitat d’un canvi de paradigma, inspirant-se en models com el de Viena, on més del 60% de la població viu en habitatges assequibles.
Canvi en el paradigma, lluny de crear ciutats dormitori
“El model vienès funciona perquè combina inversió pública, planificació urbanística i fiscalitat progressiva. No només assegura habitatge digne, sinó que crea comunitat i evita la segregació social”, explica.
També ha clamat que cal “garantint espais de convivència dins les construccions, com podrien ser parcs, escoles bressol, per garantir que l’habitatge no sigui com L’Hospitalet, que ha sigut una ciutat dormitori, sinó que sigui un lloc on crear comunitat i utilitzar els moviments socials i les cooperatives sense ànim de lucre, com un mecanisme de cohesió social”.
Alejandro Caamaño presentarà i signarà exemplars del seu llibre ‘Derecho a la vivienda’ el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, de 17 a 18 h, a l’estand d’autors hospitalencs.
