El procés administratiu per a la construcció de l’edifici definitiu de l’Escola Ernest Lluch, que ara es troba en barracons, podria començar abans que finalitzi el 2017. Aquest és un dels punts del conveni que signaran l’Ajuntament i la Generalitat per desenvolupar un seguit d’accions en l’àmbit de l’educació a L’Hospitalet.
L’alcaldessa, Núria Marín, i el tinent d’alcalde d’Educació, Jaume Graells, han mantingut aquest matí una reunió amb la consellera d’Educació, Meritxell Ruiz. La reunió ha servit per tancar els punts del conveni entre les dues administracions. A més de les obres de l’Ernest Lluch, el conveni també parla que durant l’exercici del 2017 es procedirà a redactar el projecte per a l’edifici de l’altra escola que es troba en barracons, la Paco Candel.
“El que hem fet ha estat propiciar que el comptador comenci a comptar”, ha declarat la consellera Ruiz. De la seva banda, l’alcaldessa Marín ha assenyalat que “el punt 0 de l’escola Ernest Lluch és avui i el punt 0 de l’escola Paco Candel, doncs serà l’1 de gener de 2017. I a partir d’aquí aniran les dues escoles en paral•lel amb la intenció d’iniciar les obres de les dues escoles el més aviat possible. Jo diria que, per no equivocar-nos, les obres podrien començar entre finals de 2017 i començaments de 2018″
També s’ha parlat dels edificis del Pla d’urgències, aquells que es van construir als anys 70 i que presenten importants deficiències. Ja s’ha actuat a la teulada del Frerderic Mistral i el conveni estableix que durant el 2017 se substituirà la teulada d’almenys un dels quatre edificis pendents.
El conveni també apunta a la elaboració conjunta d’un pla integral per abordar la reforma d’aquests centres: Frederic Mistral, Milagros Consarnau, Bernat Metge, Busquets i Punset i Joaquim Ruyra.
Un altre dels temes que ha provocat preocupació a la ciutat ha estat la manca de places de l’educació especial. Sobre aquest tema, el conveni afirma que s’elaborarà un mapa que determini els recursos necessaris.
Igualment, s’elaborarà un altre mapa sobre les necessitats de formació professional, que està per sota de la ràtio recomenada a Europa. La consellera d’Educació ha anunciat que L’Hospitalet comptarà amb quatre cicles formatius superiors de sistema dual, que permet que una part important del pla d’estudis es faci amb pràctiques a les empreses, relacionats amb la indústria, l’automoció i els laboratoris. Meritxell Ruiz ha afirmat que “les empreses de L’Hospitalet han apostat per la formació professional i que si en una cosa hem coincidit la Generalitat i l’Ajuntament és que és un dels eixos de futur de l’educació a casa nostra”.
Amdós governs es comprometen a treballar pels alumnes més vulnerables, garantint les beques menjadors i l’atenció a la salut mental.
Ruiz i Marín també creuen que cal redreçar el fet que la Generalitat porti anys sense fer les aportacions que li pertoquen per finançar les places d’escola-bressol, una situació que va portar l’Ajuntament de L’Hospitalet i altres municipis catalans a presentar una reclamació judicial.
La consellera d’Educació ha puntualitzat que l’Estat espanyol no paga res del que costa l’escolarització a Catalunya de l’etapa de 0 a 6 anys i que això ha repercutit en les esoles-bressol, “però la voluntat és que en la mesura que els pressupostos ho permetin, fer front a una etapa que considerem plenament educativa”.
L’alcaldessa, Núria Marín, ha afegit que “aquesta situació no ens agrada i hem de lluitar tots com a país perquè això canviï i que tinguem a Catalunya prou finançament perquè less escoles bressol no es considerin un element complementari sinó un eix central de l’educació”.
Així mateix es prioritzaran els recursos per a les escoles d’alta complexitat, augmentant el nombre de professors, disminuint la ràdio i mantenint el Pla educatiu d’entorn.
Un altre punt del conveni fa relació a la delegació de competències d’educació al Govern local.
Xarxa groga lliure el seu manifest
La Xarxa groga de L’Hospitalet ha lliurat a la consellera, a través dels portaveus dels grups municipals, el manifest en què detallen les necessitats educatives de la ciutat. Les obres pendents, la sol·licitut de més recursos per a l’educació especial i la FP i la necessitats de més places de secundària per als pròxims cursos són alguns dels punts del manifest.
Consulta els punts que desglossa el manifest.
