Amb els valors de l’aprenentatge i del servei com a base, els alumnes de tercer i quart de l’ESO del Col·legi Xaloc han realitzat un acte de cloenda del curs juntament amb les persones amb discapacitat de l’Associació ALPI i la gent gran de la Fundació La Vinya.
Una part de l’espectacle ha consistit en l’exhibició de diferents torres d’acroesport per part dels estudiants de quart juntament amb els membres d’ALPI que han assajat durant les darreres setmanes.
“M’ho he passat pipa, molt bé. M’han ajudat a no estar tan sola”, declara la Mari Carmen Sanz, d’ALPI. També s’ha divertit molt el seu company, en Jordi González, que diu que “els nois del Xaloc són molt bones persones”.
Tot i que eren els joves els qui ensenyaven com elaborar les figures, ells també han après un aspecte molt important. Ho afirma l’alumne Izan Bautista: “ens ajuda a conèixer a aquesta gent que, a vegades, la societat els aparta o no els tracta de la millor manera. Serveix per conscienciar a tothom que són persones com nosaltres i són molt bona gent”.
L’Ivan García, estudiant del Xaloc, afegeix que “la finalitat era que ells s’ho passessin bé, que gaudissin molt, que sortissin d’aquí amb uns somriures increïbles i ajudar-los a pertànyer, a formar part del grup.”
L’acte de cloenda també ha comptat amb les actuacions de 15 estudiants de tercer de l’ESO i la gent gran de la Fundació La Vinya. Entre ells també s’han ajudat mútuament.
Ho explica en Pau Parisi, alumne del Col·legi Xaloc: “M’ha servit per ser una millor persona i m’ha agradat molt perquè les senyores grans ens han ensenyat a saber ballar, a com ser més íntegres i ens han explicat moltes històries que ens faran ser millor de cara al futur.”
La Lorenza Segovia i la Jacoba Rodríguez, de la Fundació La Vinya valoren l’activitat molt positivament “per estar més àgil” i “perquè ajuntar-nos la gent gran amb els joves és el més maco que hi ha”.
En aquest cas, els alumnes anaven una vegada al mes a la parròquia de la Fundació a practicar els balls. “Quan vaig anar per primera vegada pensava que anava a ser més avorrit, però riuen molt amb nosaltres i ens divertim”, assegura en Ismail Karmoun, estudiant.
El seu amic, en Gabriel Sastre insisteix que “ens ensenyen, ens donen consells i, encara que són gent més gran que nosaltres, sempre tenen energia i vitalitat i, al final, això es contagia.”
Una relació que els ajuda, també, en la seva vida personal tal com assenyala l’alumne Eric Palanqués: “aprenem a fomentar la relació amb els avis. Amb la meva àvia, per exemple, he estat practicant els exercicis”.
Tots esperen poder repetir l’activitat l’any que ve per continuar enfortint aquests vincles.
