La Generalitat ha fet una crida per ampliar el nombre de famílies disposades a fer un acolliment d’infants i adolescents tutetals, ja que les 700 famílies actuals no en son prou per cobrir les necessitats. L’acolliment familiar garanteix un entorn estable i de cura a infants i adolescents mentre els seus progenitors, per raons diverses, no se’n poden fer càrrec. Un d’aquests casos és el de la María del Mar Cenizo García i el Julio Silva Ridao, que fa 12 anys acullen una noia a qui consideren “un membre més de la família, malgrat no sigui la nostra filla biològica”.

La María del Mar i el Julio van acollir una nena de 2 anys, els pares de la qual no se’n podien fer càrrec de forma adequada, una nena que ara en té 14 i encara conviu amb ells i amb el seu fill biològic.

El Julio explica que “es tracta d’ajudar algú que necessita ajuda”, mentre que la María del Mar afegeix que “tot i que aquests infants i adolescents tenen molt bona atenció al centres d’acollida, sempre és millor el caliu d’una família”.

La María del Mar i el Julio ja havien acollit infants sahrauis, però, juntament amb el seu fill biològic, es van plantejar implicar-s’hi en aquest altre tipus d’acolliment, com a decisió conjunta de la família “De fet, va ser el nostre fill que va portar un fulletó de la Creu Roja sobre acolliment d’infants i adolescents tutelats”, explica el Julio.

A Catalunya hi ha tres tipus d’acolliment: l’acolliment d’urgència i diagnòstic, el temps que els serveis tècnics de la Generalitat determinen què fer en cada cas; l’acolliment simple, que implica un termini de dos anys; i l’acolliment permanent, quan el retorn a la família biològica i la fórmula de l’adopció no es consideren adients. Les famílies perceben una prestació per cobrir les despeses que genera l’acolliment de l’infant, en funció de la seva edat i les seves necessitats.

La DEGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, presta assessorament i suport a les famílies d’acollida, sempre amb una entitat mitjancera, la Creu Roja, en el cas del Julio i la María del Mar. En el seu cas, l’acolliment es va produir quan la nena tenia 2 anys i ara ja en té 14.

Per ser família d’acolliment no cal un nivell d’ingressos determinat, només cal passar una entrevista per saber si el perfil de família és idoni i superar els prejudicis socials associats, “fruit del desconeixement”, que encara persisteixen.

La María del Mar i el Julio també posen l’accent en el fet que també cal tenir molt clar que “els infants i adolescents d’acolliment tenen família i que si la seva situació es normalitza tornaran a casa seva perquè tenen pares”. La María del Mar assegura que “això no treu que pugui haver contacte entre la família d’acollida i els pares biològics, una situació que, de fet, pot ser molt maca per a tothom”. I el Julio explica que “després de 12 anys de convivència, i els que encara puguin venir, el vincle amb aquesta noia no es perdrà mai… mai”.