La Taula Sectorial d’Habitatge ha iniciat un seguit de sessions de treball en què analitzarà la diagnosi presentada sobre la situació de l’habitatge a la ciutat. El document destaca l’envelliment de bona part dels pisos de L’Hospitalet i aborda les dificultats de la ciutadania per accedir a un habitatge.
Aquest estudi, elaborat per la cooperativa Espacio Común i que servirà de base per al nou Pla Local de l’Habitatge, revela que el 85% dels pisos de la ciutat tenen més de 45 anys, la qual cosa posa de manifest la necessitat urgent d’una rehabilitació d’uns 8.000 habitatges.
L’informe també apunta a que un 70% dels pisos es van construir entre els anys 60 i 80, mentre que un 15% són encara més antics. A més, el document confirma que un 30% dels habitatges es troben en edificis de quatre o més plantes sense ascensor, un problema greu per a la població més gran o amb mobilitat reduïda.
Per donar resposta a l’envelliment i a les mancances del parc d’habitatges, l’estudi assegura que uns 8.000 pisos de la ciutat necessiten una rehabilitació. que es reparteixen a parts iguals entre la Marina i el Samontà. Sobretot a Bellvitge i també a barris com Pubilla Cases, Sanfleliu o la Florida.
Consulta els resultats del Pla Local de l’Habitatge
Des de la Cambra de la Propietat Urbana de L’Hospitalet demanen ajuts econòmics perquè els propietaris puguin afrontar les rehabilitacions necessàries.
Ana González Alonso, gerent de la Cambra, destaca que “hem d’abordar les exigències d’Europa sobre eficiència energètica i rehabilitació perquè d’aquí a poc, si un habitatge no té com a mínim un certificat energètic D no es podrà vendre ni llogar”.
González Alonso també ha advertit que el cost de la rehabilitació és inassumible per a moltes famílies: “No totes les llars tenen 60.000 euros per a invertir-los en la rehabilitació i en l’eficiència energètica, per a això és necessari que els fons Next Generation aterrin, i siguin molt més fàcils de poder sol·licitar.”
Dificultats per accedir a l’habitatge
Un altre dels problemes que revela l’estudi és la dificultat econòmica per accedir a l’habitatge. De mitjana, les llars destinen un 26% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una situació especialment complicada a barris com Bellvitge, Santa Eulàlia i Sant Josep.
L’antropòloga i investigadora en habitatge Irene Sabaté assenyala que “les economies domèstiques estan sota una pressió que moltes vegades no es pot sostenir en el temps i acaben portant a buscar solucions alternatives que sabem que són molt massives a la nostra ciutat, com són el relloguer o el fet d’estar compartint pisos entre diverses famílies amb habitacions rellogades. Juntament amb la qüestió dels locals comercials, també trobaríem les ocupacions per necessitat.”
Per fer front a aquesta situació, Sabaté posa l’accent en la necessitat d’habitatges de lloguer social. “De promocions d’habitatge a la ciutat n’hem tingut, però si són habitatges de protecció oficial de compra, queda fora una franja molt ample de la població que no té accés al crèdit. Per això, el que s’hauria de potenciar és l’habitatge de protecció de lloguer” i la destinació de pisos rehabiltiats a lloguer social, ha remarcat Sabaté.
Amb tot, l’estudi afirma que els pisos de protecció previstos a L’Hospitalet són insuficients per donar resposta a la demanda. Un dèficit que xifra en 3.000 habitatges.
A més, es determina que un 8% dels pisos de la ciutat estan buits. La major concentració d’habitatges desocupats es troba a Pubilla Cases, seguit de La Florida-Les Planes i Collblanc-Torrassa.
