En Primera Persona - La història de Mathias i la seva tribu Reproduir video

23-07-2021 En Primera Persona - La història de Mathias i la seva tribu

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 26-11-2021

    26-11-2021

    L'Informatiu - 26-11-2021

  • Video: 25-11-2021

    25-11-2021

    L'Informatiu - 25-11-2021

  • Video: 23-11-2021

    23-11-2021

    L'Informatiu - 23-11-2021

L'Hospi vol superar a l'Olot i refermar la seva candidatura a l'ascens

Els de Cristian García volen batre al líder i seguir escalant llocs a la classificació

Històries de lluita portades al teatre

Un grup de dones migrades i activistes ofereixen una obra al Joventut amb Plàudite Teatre

Llum verda a la vacuna contra la Covid a infants d'entre 5 i 11 anys

Ferran Moraga-Llop, vicepresident de l'Associació Espanyola de Vacunologia, a l'Entrevista de TV de L'H

Pablo Montesinos, vicesecretari de comunicació del PP, ha visitat l'empresa Total Safe de L'H

Durant la trobada ha parlat de diverses qüestions d'actualitat

El Parc de la Serp s'omple de sabates per reivindicar el dia contra la violència masclista

N'hi havia arreu de 1.113, el nombre de dones assassinades des de l'any 2003

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 18. 11. 2013

Josep Janés, l'editor que feia llibres fins i tot sense paper

L'H commemora el centenari del naixement del també poeta i periodista

Poeta de breu producció, a penes tres llibres publicats, però de gran repercussió. Editor de llarg recorregut, amb un miler i mig de títols. I periodista. L’Hospitalet commemorà aquest mes el centenari del naixement d’un dels seus fills més il·lustres, Josep Janés i Olivé, per a molts el millor editor del segle XX a Espanya.

Josep Janés va néixer a Collblanc l’any 1913. Fill d’una família modesta, el jove Janés adquirirà una educació força reeixida a l’escola i a la parròquia de barri, i més tard a l’escola de comerç dels Jesuïtes de Barcelona, però sobre tot serà també una educació autodidacta.

Els seus primers passos en el món de l’edició pertanyen ja a la seva infantesa ja que aquest nen prodigi va exercir “la direcció de revistes de joveníssim afeccionats en pantalons curts”, tal i com explica Josep Mengual a la seva recent biografia sobre l’editor, A dos tintas (Debate, 2013). El seu llegat infantil inclou, entre d'altres, poesies, obres de teatre que s’arriben a representar a la parròquia i aquestes revistes autoeditades.

Janés viurà a l’Hospitalet fins als primers mesos de la Guerra Civil Espanyola. En aquests 23 anys escriurà dos dels seus tres llibres de poemes, dirigirà alguns diaris i farà les seves primeres col·leccions editorials. Temps d’aprenentatge per a un jove culte que sens dubte contrastava en un barri obrer com el Collblanc de les primeres dècades del segle passat. Sempre ben vestit i molt relacionat amb la parròquia, Janés també va criticar en alguns articles determinats aspectes dels anarquistes durant la República.

Quan esclati la guerra, es veurà amenaçat per les Patrulles de control anarquistes i haurà de marxar a viure a Barcelona per posar-se sota l’aixopluc de la Conselleria de Cultura de Carles Pi i Sunyer, on farà una feina de difusió de la lectura entre els soldats del front, al temps que segueix exercint com a editor, malgrat les lògiques dificultats que plantejaven aquells temps bèl·lics.

Condemnat a mort

En finalitzar la contesa, Janés s’exilia breument a França, però decideix tornar a Barcelona poques setmanes després. Patirà la repressió franquista: va ser detingut, jutjat i,segons algunes fonts, condemnat a mort, però les seves àmplies amistats al llarg de gairebé tot l’espectre polític durant els anys de la República el van avalar i van aconseguir el seu alliberament ja al 1940.

A partir d’aquí, Janés reprèn la seva professió editorial, però, tal com adverteix l’especialista en Janés Jacqueline Hurtley, renuncia ara a la poesia i al periodisme, les altres dues facetes que havia cultivat abans del 1936 junt a l’edició. Segons Josep Mengual, el seu projecte editorial només canvia en l’idioma respecte a tot el que havia fet abans.

No pot editar en català, però manté la línia de la seva feina: llibres ben dissenyats i ben fets, amb una àmplia selecció d’autors, i amb enginy per trobar solucions als molts problemes que planteja la depauperada situació del país durant la postguerra. Un exemple és la manca de paper. Janés fa llibres aprofitant qualsevol tipus de paper, o recuperant el que sobra pels costats dels fulls d’altres edicions per editar llibres més petits. Així, el també editor Gustavo Gili arribarà a qualificar la seva tasca en aquests anys d’admirable, “Janés –dirà Gili- era conegut per fer llibres sense paper”.

D’aquests anys també són conegudes les seves dificultats econòmiques, que solucionava de formes ben diverses. Dificultats que, al menys en part es devien al seu alt sentit de l’amistat ja que en aquells anys difícils del primer Franquisme, Janés va ajudar a molts homes de lletres amb problemes econòmics, proscrits moltes vegades per la seva ideologia, a través d’encàrrecs de traduccions o il·lustracions. Més d’una va acabar en un armari que era ben conegut dins de la seva editorial José Janés Editor.

Víctima d’una mort prematura en accident de trànsit l’any 1959, junt al seu germà Angel i el seu cosí Carles, Josep Janés va deixar aquest món als 46 anys. Quedaven tres filles petites, entre elles la futura poetessa i traductora Clara Janés, i una editorial que funcionava a velocitat de creuer. Pocs mesos després, aquell mateix 1959, Germán Plaza comprava l’empresa i el fons editorial de José Janés Editor per formar la que avui coneixem com a Plaza&Janés. El llegat de Janés al món editorial és avui reconegut per molts dels pesos pesants del sector.