En Primera Persona - Cursos de castellà a persones nouvingudes de la Fundació Akwaba Reproduir video

22-01-2021 En Primera Persona - Cursos de castellà a persones nouvingudes de la Fundació Akwaba

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 26-01-2021

    26-01-2021

    L'Informatiu - 26-01-2021

  • Video: 25-01-2021

    25-01-2021

    L'Informatiu - 25-01-2021

  • Video: 22-01-2021

    22-01-2021

    Batecs 22 Gen. - PASSIÓ PER LA CONDUCCIÓ de pares a fills

    Amb l'Autoescola Gomar

Com afecten les quarantenes a la qualitat de l'ensenyament?

La Xarxa Groga de LH publica un estudi amb les percepcions de les famílies

Cristina Torre: "Necessitem uns pressupostos de la Generalitat que s'adaptin a les necessitats actuals"

La secretària d'acció Sindical de CCOO de Catalunya a l'Entrevista de l'Informatiu

Nous negocis en temps de pandèmia: aventura o oportunitat?

El Govern anuncia nous ajuts per autònoms, PIMES i treballadors en ERTO

ERC presenta una moció per crear una operadora energètica municipal i abaratir el preu de la llum

Els republicans també volen impulsar una guia per millorar l'accessibilitat als comerços

En Comú Podem insta l'estat a que reguli el preu dels lloguers

També demana que la ciutat s'adhereixi a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 23. 09. 2020

Inundacions històriques, el passat de L'Hospitalet

Entrevista a l'historiador i president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, Manuel Domínguez

Entre el segle XIX i XX hi va haver un mínim de 30 inundacions greus a L'Hospitalet, que van provocar grans danys i pèrdues a la ciutat i als seus habitants. Ara, anys després i a punt de començar la temporada de pluges, Manuel Domínguez, historiador i president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet, ens recorda un tret particular de la història de la nostra ciutat, al programa Veïns.

L'Hospitalet és un territori inundable a causa del clima mediterrani i el relleu, ja que està formada per dues parts, una elevada i una altra plana. La primera, anomenada Samuntà, està formada per turons (actualment totalment urbanitzats) pels quals circulaven i desembocaven rieres i torrents, petits rius pels quals només circula aigua quan plou molt. Això, quan plovia molt aquests corrents es desbordaven i eren capaços d'arrossegar tot el que es trobaven pel seu camí.

Per altra banda, la part plana, la Marina, que està formada a partir dels sediments del delta del Llobregat i que, per tant, era una zona afectada pel desbordament del riu.

Segons Domínguez, tradicionalment, i abans que es comencessin a fer obres per resoldre aquests problemes, les zones de la marina eren les que més patien la gravetat de la situació, sobretot pel que fa a les pèrdues econòmiques. Gairebé mai es produïen accidents mortals. Això és degut a la conscienciació i la convivència de la gent amb aquesta situació.

"De fet, encara avui en dia es poden trobar, sobretot en el barri del Centre, el que es coneixia pel nom de batiport: unes ranures a banda i banda de les portes principals, on s'hi posava una planxa de fusta que evitava l'entrada d'aigua que venia del carrer", explica Domínguez.

Amb el temps, aquestes solucions casolanes han anat desapareixent gràcies a l'aparició de noves infraestructures més sofisticades, com les canalitzacions subterrànies (un exemple d'aquestes el trobem a Sant Josep, a la Riera de la Creu, on fins i tot es pot observar una elevació del terreny causada pel clavegueram subterrani).

El president del Centre d'Estudi també afirma que existeixen dipòsits subterranis, com el de Zona Universitària, creat l'any 2000, que reté l'aigua i evita que aquesta baixi per la Riera Blanca i inundi tant Santa Eulàlia com Gran Via Sud.

A més, també s'ha creat un dispositiu de canalització i contenció del Llobregat, i la base de laminació que també fa la funció de retenir l'aigua, tot i que aquesta última encara no ha calgut fer-ne ús.

Podeu veure l'entrevista íntegra amb Manuel Domínguez al programa Veïns del passat 15 de setembre.