Batecs 5 oct - Toni Burrueco, jugador de bàsquet en cadira de rodes Reproduir video

05-10-2018 Batecs 5 oct - Toni Burrueco, jugador de bàsquet en cadira de rodes

Com canvia la vida després d'un accident de trànsit

Destaquem Tots els vídeos

  • Video:

    Els mitjans de comunicació us desitgem Bones Festes amb aquesta història de Nadal

  • Video: 23/05/2018

    23/05/2018

    En 5 minuts - "WhiCh" de la companyia Ködai al Festival d'Arts Escènicques de Santa E

  • Video: 22-05-2018

    22-05-2018

    Recuperem memòria històrica Tecla Sala

    Els records sobre l'antiga fàbrica tèxtil

L'Hospi viatja a Llagostera amb l'objectiu dels tres punts

En cas d'empat els riberencs s'endurien el gol average

Al Torrons Vicens CB L'Hospitalet només li serveix la victòria

Rep dissabte (20h) al líder, el Lucentum Alacant

L'Hospital de Bellvitge bat el rècord de trasplantaments de cor

L'any 2018 es van realitzar 25 intervencions

Inseguretat i neteja són els factors que més preocupen a la ciutat

El govern local presenta les dades del Baròmetre d'opinió pública 2018

Nou jutjat de primera instància a L'H

El nou espai permetrà descongestionar la resta de jutjats

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 16. 01. 2017

Una família resol la desaparició d'un jove durant la Guerra Civil

Una visita a Can Riera els va posar sobre la pista

Aquesta és la història del jove Leandre Saura Castejón, que durant la Guerra Civil es va presentar voluntari d’amagat de la família, amb 17 anys, i se’n va anar al front sense acomiadar-se’n. Mai més el van tornar a veure ni es van tenir notícies d’ell. Ara, els familiars han trobat la resposta.

Vuitanta anys després, i gràcies a una visita al centre de la memòria històrica de Can Riera, la família ha esbrinat què va ser de Leandre: va morir al front de Terol, en una petita població anomenada Rudilla l’agost de 1937.

La mare del Leandre va patir durant dècades per l’absència del seu fill. “El que deia sempre –explica la Rosa Mª Carreras, un dels familiars involucrats en la recerca– era que patia per no saber si un fill teu havia mort, si quan va morir algú li va donar aigua, li va agafar la mà, si va patir, si se’l van menjar els animals, si ja estaria mort quan els animals se’l menjaven”. I malgrat que la mare ja fa temps que va morir, cap a Rudilla se’n van anar els familiars en busca de les restes de Leandre.

Els van portar al cementiri de la localitat, on una ossera en mal estat de conservació acumula els ossos de un bon nombre de cadàvers entre els quals pensaven que podrien estar les despulles de Leandre. En veure el seu mal estat de conservació, van rumiar que podrien intentar dignificar aquell espai i, potser, intentar recuperar les restes del seu familiar.

Fa pocs dies, però, van rebre una nova informació de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) segons la qual les restes de Leandre no estarien al cementiri, a on, de fet, no haurien arribat mai, sinó perdudes als camps de la zona.

L’enllaç de l’ARMH porta cap al Govern d’Aragó. El seu Sistema d’Informació del Patrimoni Cultural Aragonès (SIPCA) informa que actualment la localitat de Rudilla “ja no compta amb foses comunes localitzables” i que “nombrosos soldats van morir a la zona i van rebre sepultura pels camps del terme, més exactament al paratge conegut com la Cantera, però avui dia ja no es pot veure res pel lloc, i segons les informants, nombroses restes van ser devorades pels animals”.

Can Riera

Aquest és un exemple més de les recerques familiars derivades de la guerra civil que encara se'n fan avui dia. En aquest cas, trobar la pista ha estat possible gràcies al servei d’assessorament de Can Riera, el nostre centre de la memòria democràtica. L’Agustí Castellano, el responsable de l’equipament, explica que, entre d’altres serveis, a Can Riera “fem aquest tipus d’assessorament, i aquest concretament és molt maco en aquest sentit per poder tancar el cercle d’una història familiar”.

El responsable de Can Riera va trobar la pista sobre Leandre Saura al Banc de dades de persones mortes i desaparegudes del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Aquesta no és una història aïllada, moltes famílies encara avui dia busquen pistes sobre familiars desapareguts durant la contesa (veure article adjunt a aquesta notícia).

Més informació, veure el vídeo de la part superior.