Batecs 1 febrer - La boxa i el hip hop amb Isaac Real Reproduir video

01-02-2019 Batecs 1 febrer - La boxa i el hip hop amb Isaac Real "Chaca"

Ex campió europeu en pes mitjà i component de Rosa Rosario

 

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 14-06-2019

    14-06-2019

    Batecs 14 Juny: "Estudis i xarxes socials" amb el Guillem Viladoms

    Té més de 250.000 seguidors al Tik Tok

  • Video: 07-06-2019

    07-06-2019

    Batecs 7 de Juny - "Els aromes d'un bon cafè" amb el Sergi Egea d'Animal Coffee

  • Video: 31-05-2019

    31-05-2019

    Batecs 31 Maig - "Mi dieta vegana", amb la influencer Marta Martínez

    Receptes saludables amb 135.000 seguidors

El Ple municipal debatrà el projecte d'ampliació de Fira Granvia

L'equip de govern una mofificació del Pla General Metropolità

L'Hospi dipositarà dilluns l'aval per ser present a la 2a B

Considera que la xifra a abonar correspon al deute només del Reus "B"

L'exposició 'Parèntesi?' compara L'H de la Guerra Civil amb la del primer franquisme

Produïda pel Museu de L'Hospitalet i el Centre d'Estudis

María Vicente lidera l'heptatló a l'Europeu sots-20

Sara Gallego debuta divendres als 400 metres tanques

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 16. 01. 2017

Una família resol la desaparició d'un jove durant la Guerra Civil

Una visita a Can Riera els va posar sobre la pista

Aquesta és la història del jove Leandre Saura Castejón, que durant la Guerra Civil es va presentar voluntari d’amagat de la família, amb 17 anys, i se’n va anar al front sense acomiadar-se’n. Mai més el van tornar a veure ni es van tenir notícies d’ell. Ara, els familiars han trobat la resposta.

Vuitanta anys després, i gràcies a una visita al centre de la memòria històrica de Can Riera, la família ha esbrinat què va ser de Leandre: va morir al front de Terol, en una petita població anomenada Rudilla l’agost de 1937.

La mare del Leandre va patir durant dècades per l’absència del seu fill. “El que deia sempre –explica la Rosa Mª Carreras, un dels familiars involucrats en la recerca– era que patia per no saber si un fill teu havia mort, si quan va morir algú li va donar aigua, li va agafar la mà, si va patir, si se’l van menjar els animals, si ja estaria mort quan els animals se’l menjaven”. I malgrat que la mare ja fa temps que va morir, cap a Rudilla se’n van anar els familiars en busca de les restes de Leandre.

Els van portar al cementiri de la localitat, on una ossera en mal estat de conservació acumula els ossos de un bon nombre de cadàvers entre els quals pensaven que podrien estar les despulles de Leandre. En veure el seu mal estat de conservació, van rumiar que podrien intentar dignificar aquell espai i, potser, intentar recuperar les restes del seu familiar.

Fa pocs dies, però, van rebre una nova informació de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) segons la qual les restes de Leandre no estarien al cementiri, a on, de fet, no haurien arribat mai, sinó perdudes als camps de la zona.

L’enllaç de l’ARMH porta cap al Govern d’Aragó. El seu Sistema d’Informació del Patrimoni Cultural Aragonès (SIPCA) informa que actualment la localitat de Rudilla “ja no compta amb foses comunes localitzables” i que “nombrosos soldats van morir a la zona i van rebre sepultura pels camps del terme, més exactament al paratge conegut com la Cantera, però avui dia ja no es pot veure res pel lloc, i segons les informants, nombroses restes van ser devorades pels animals”.

Can Riera

Aquest és un exemple més de les recerques familiars derivades de la guerra civil que encara se'n fan avui dia. En aquest cas, trobar la pista ha estat possible gràcies al servei d’assessorament de Can Riera, el nostre centre de la memòria democràtica. L’Agustí Castellano, el responsable de l’equipament, explica que, entre d’altres serveis, a Can Riera “fem aquest tipus d’assessorament, i aquest concretament és molt maco en aquest sentit per poder tancar el cercle d’una història familiar”.

El responsable de Can Riera va trobar la pista sobre Leandre Saura al Banc de dades de persones mortes i desaparegudes del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Aquesta no és una història aïllada, moltes famílies encara avui dia busquen pistes sobre familiars desapareguts durant la contesa (veure article adjunt a aquesta notícia).

Més informació, veure el vídeo de la part superior.