Batecs 1 febrer - La boxa i el hip hop amb Isaac Real Reproduir video

01-02-2019 Batecs 1 febrer - La boxa i el hip hop amb Isaac Real "Chaca"

Ex campió europeu en pes mitjà i component de Rosa Rosario

 

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 22-03-2019

    22-03-2019

    Batecs 22 març - "Passió per la cuina de proximitat" amb l'Aina Martín

    Xef del 1r restaurant amb segell Slow Food de L'H

  • Video: 15-03-2019

    15-03-2019

    Batecs 15 març - Toni Sáez, "El doctor d'instruments"

    Baixista de thrash metal i col·leccionista d'instruments elèctrics

  • Video: 08-03-2019

    08-03-2019

    Batecs 8 març. - "Educació i igualtat" els compromisos de la Laura García

    Membre de l'entitat feminista Bruixes

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 11. 11. 2016

L'estudi d'un jove arqueòleg xifra en 449 les plaques franquistes als edificis de L'H

Dani Sáez ha fet servir un punt de vista diferent per a la recerca

L’arqueòleg Dani Sáez ha fet de l’estudi de les plaques franquistes als edificis de la ciutat el seu treball de fi de màster d’Arqueologia. N’ha trobat més que les que havia documentat el Memorial Democràtic fa sis anys. En total, ara es té constància de 449 plaques.

Si el 2010 el Memorial Democràtic va documentar 426 plaques a les façanes dels edificis de L’Hospitalet, en Dani Sáez ara ha fet pujar aquest número fins a les 449. S’ha d’aclarir, però, que ell compta també les que hi van ser però ja no hi són perquè han estat retirades.

I és que el seu marc d’estudi des de l’arqueologia contemporània ha aportat un punt de vista innovador en la recerca: “quan es fa un cens de la simbologia franquista només es busca l’objecte present, però l’arqueologia dóna la possibilitat de veure els negatius que deixen les plaques [en ser arrancades].

L’estudi de Dani Sáez s’ha centrat bàsicament en les plaques de propaganda que el règim franquista va col·locar a les façanes dels edificis que s’acollien als beneficis de les seves lleis urbanístiques. També ha fet un inventari de la seva tipologia, i n’ha trobat una quinzena de models.

Tot això ha suposat recórrer a peu tots els carrers de la ciutat però també investigar amb les eines de google, a internet, i descobrir coses ben curioses, com aquella placa que al 2012 no hi era a la façana i que avui dia s’ha tornat a reposar; o aquella altra que en lloc d’estar a sobre de la porta d’entrada de l’edificació, com acostuma a ser habitual, es va posar al segon pis.

Amb el seu estudi, aquest jove arqueòleg ha descobert que el districte amb més plaques probablement va ser l’1, Centre i Sant Josep. Però el barri que devia concentrar més no és cap d’aquests, sinó Santa Eulàlia. Aquesta aproximació permet també apropar-se al negoci urbanístic de l’època fomentat per la iniciativa pública del franquisme.

Sobre el debat de la seva conservació, el jove arqueòleg pensa que la decisió d’arrancar-la o no de l’edifici hauria de correspondre als veïns, però que en tot cas se’ls hauria d’informar que aquell és un objecte històric i que si es treu de context hauria d’anar a un museu.

El treball de Dani Sáez va ser puntuat amb un 9,7 i va ser el pas final per obtenir el títol d’arqueòleg. Sáez ha agraït el suport que ha rebut tant de la seva tutora, la doctora Queralt Solé, com dels responsables del Museu de L’Hospitalet, l’Arxiu Municipal, Can Riera i el Centre d’Estudis de L’Hospitalet.