En Primera Persona - La història de Mathias i la seva tribu Reproduir video

23-07-2021 En Primera Persona - La història de Mathias i la seva tribu

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 19-10-2021

    19-10-2021

    L'Informatiu - 19-10-2021

  • Video: 18-10-2021

    18-10-2021

    L'Informatiu - 18-10-2021

  • Video: 15-10-2021

    15-10-2021

    L'Informatiu - 15-10-2021

Veïns de la carretera de Collblanc denuncien vibracions al pas del metro per Ernest Lluch

Denuncien problemes estructurals a l'edifici i demanen ajuda a les administracions

Vaga indefinida del treballadors del 061 per reclamar millors condicions laborals

La Generalitat ha decretat uns serveis mínims del 85%

El Cementiri amplia horaris i els serveis amb motiu de la celebració de Tots Sants i Fidels Difunts

El recinte funerari disposarà l'any vinent d'un espai de dol perinatal

L'Hospitalet participa en el projecte de ciència ciutadana Llegim el riu

S'han fet sessions formatives i una sortida de camp

Prevenció i diagnòstic precoç, eines claus contra el càncer de mama

El 19 d'octubre és el Dia mundial de la lluita contra aquesta malaltia

  • Una exposició rememora la història de l'empresa INDO a L'H
  • Una exposició rememora la història de l'empresa INDO a L'H
  • Una exposició rememora la història de l'empresa INDO a L'H
  • Una exposició rememora la història de l'empresa INDO a L'H

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia reportatges 16. 11. 2015

Una exposició rememora la història de l'empresa INDO a L'H

Al CC Santa Eulàlia, fins al 24 de novembre

L’exposició 'La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa' rememora al Centre Cultural Santa Eulàlia els més de 60 anys de permanència a la ciutat de la històrica firma d’òptica. Un centre de treball que arribaria a donar feina a més de dues mil persones i que molts recorden amb nostàlgia, malgrat el seu final.

Joan Vizcaíno s'ha jubilat aquest passat divendres, i ho ha fet després de treballar 48 anys a l’empresa INDO. “Ha estat tota la meva vida –explica–, vaig començar d’aprenent de delineant, després d’oficial, vaig estar a la postvenda de maquinària, a gestió d’estoc de maquinària i finalment em jubilo a la secció de bens d’equip del que queda de la Indo allà a Sant Cugat”. Joan Vizcaino era present a la inauguració de l’exposició La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa, que es podrà veure al Centre Cultural Santa Eulàlia fins al 24 de novembre.

L’exposició, en paraules de la seva comissària, la historiadora Natàlia Piernas, fa un recorregut per “l’activitat de l’empresa, però també hem volgut reflectir el que és la INDO dins del barri i de L’Hospitalet, també hi ha una part central que es dedica al treball productiu de l’empresa, una altre part és la publicitat i la última es refereix a l’entorn social i laboral”. La mostra, que ha estat produïda pel Centre d’Estudis de L’Hospitalet gràcies, entre d’altres, a les aportacions de diversos treballadors i ex treballadors, es compon d’una trentena de fotografies, a més d’anuncis i objectes propagandístics i, per suposat, mostres d’ulleres sortides de la fàbrica hospitalenca.

Per les mans de Dámaso Mayoral, jubilat el 2009, van passar moltes d’aquestes ulleres. Ell va arribar a ser responsable de producció d’ulleres, entre d’altres càrrecs que va tenir a partir del 1959, quan va entrar en l’empresa. Com d’altres, ell va entrar gràcies a un familiar que ja hi era, i amb ell arribarien a treballar altres dos germans seus. I és que tots s’afanyen a explicar que la INDO “era una empresa molt familiar”, malgrat que va arribar a tenir més de dos mil treballadors i treballadores.

Familiar i paternalista

INDO va ser una empresa familiar i paternalista, en la línia de les relacions entre patrons i obrers vigents en l’època franquista, vehiculades sota la tutela del sindicat vertical, si més no fins a finals de la dècada de 1960. “L’empresa era capdavantera a L’Hospitalet en aspectes com els salaris i les coses socials –explica l'ex treballador Dámaso Mayoral–, teníem la nostra mútua que complementava la Seguretat Social, hi havia un equip femení de bàsquet que va ser campió d’Espanya en els seixanta, hi havia lots de Nadal, Reis per als fills dels treballadors... Tot això després es va anar eliminant”.

Joan Vizcaíno posa una línia molt clara entre l’abans i el després a la INDO en el moment en que es va deslocalitzar a la Xina la producció de lents i es van acomiadar 300 treballadors: “va ser el moment en que vam deixar de pensar que la INDO era una empresa per a tota la vida”. En aquest segle la INDO va entrar en concurs de creditors, va tancar la històrica fàbrica de l’Hospitalet i finalment va ser comprada per un fons d’inversió i es va traslladar a Sant Cugat.

Història d'un conglomerat capdavanter

La INDO va ser fundada el 1937 a Sevilla pels tres germans Cottet, que ja tenien un establiment d'òptica al Portal de l'Àngel de Barcelona fundat dècades enrere pel seu pare. A partir de 1943 s'inicia el trasllat de la INDO del carrer Blesa, al barri del Poble Sec, als terrenys de l'Hospitalet. A diferència d'altres empreses d'òptica, especialitzades en un únic aspecte de la producció, INDO estava formada per un grup d'empreses, el que permetia cobrir tot el cicle de la fabricació d'ulleres i de lents. Fins i tot una bona part de la maquinària es construïa en els mateixos tallers mecànics de la factoria.

Durant les dècades del 1960 i 1970 es produeix l'etapa de creixement de l'empresa i a partir de la del 1980, la d'expansió. INDO es va convertir en referent de qualitat i tecnologia. La fàbrica de L'Hospitalet sobrepassaria els 2.000 treballadors en la dècada del 1980. La seva vocació, des de gairebé els seus inicis, va ser la innovació, el disseny, les noves tecnologies i l’exportació. En els darrers anys, INDO arribaria a tenir fàbriques, a més de la planta de L'Hospitalet, a Vilafant, Tortosa, el Marroc, la Xina i Tailàndia.

La història d'èxit de l'empresa comença a canviar en la primera dècada del segle XXI. El 2009 entra en un procés de reestructuració, amb el tancament de diferents centres de producció a Espanya i a l'exterior. Aquell mateix any, al solar que fins poc abans havia ocupat la INDO al barri de Santa Eulàlia, es va començar la construcció d'habitatges de lloguer de promoció social. El 2010 presenta concurs de creditors i el 2011, Alain Afflelou compra a INDO quatre òptiques tipus "outlet" de Catalunya, Madrid i Canàries. En 2013, el grup òptic sol·licita la liquidació de les úniques tres societats que estan en funcionament: Indo Internacional, Indo Lens Group i Indo Equipment Group. Finalment, és comprada pel grup inversor Sherpa Capital. Actualment té la seva seu a Sant Cugat.