Veïns - El mestre del flamenc Ildefonso Cabrera i els Amics del Bonsai Reproduir video

19-03-2019 Veïns - El mestre del flamenc Ildefonso Cabrera i els Amics del Bonsai

I també Luz de Luna

 

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 22-03-2019

    22-03-2019

    Batecs 22 març - "Passió per la cuina de proximitat" amb l'Aina Martín

    Xef del primer restaurant amb segell Slow Food de L'Hospitalet

  • Video: 20-03-2019

    20-03-2019

    Aula L'H 20 de març - Mostra d'Estudis i Professions

  • Video: 19-03-2019

    19-03-2019

    Veïns - El mestre del flamenc Ildefonso Cabrera i els Amics del Bonsai

    I també Luz de Luna

  • Video: 15-03-2019

    15-03-2019

    Batecs 15 març - Toni Sáez, "El doctor d'instruments"

    Baixista de thrash metal i col·leccionista d'instruments elèctrics

  • Video: 13-03-2018

    13-03-2018

    Aula L'H 13 març - Presentació del llibre "L'educació és un arma de construcció massiva"

  • Video: 12-03-2019

    12-03-2019

    Veïns - L'Ateneu Cooperatiu "La Col·lectiva" i La Saboga

    També l'entitat Santa Eulàlia 2002

  • Video: 08-03-2019

    08-03-2019

    Batecs 8 març. - "Educació i igualtat" els compromisos de la Laura García

    Membre de l'entitat feminista Bruixes

  • Video: 06-03-2019

    06-03-2019

    Aula L'H 6 març - L'AFA Busquets i Punset i el programa de robòtica a les aules

  • Video: 05-03-2019

    05-03-2019

    El Carnaval 2019 a Bellvitge (versió llarga)

Núria Marín presenta la seva candidatura per revalidar l'alcaldia

Amb un projecte que passa pel diàleg amb les administracions i la redistribució de la riquesa

El CE L'Hospitalet empata amb la UE Sant Andreu (1-1)

Els locals es sobreposen a un gol visitant que va arribar en el segon minut de partit

El Torrons Vicens aconsegueix una victòria necessària a Àvila (51-59)

Els riberencs es situen per primer cop en zona de permanència

Ariadna Velando serà la cap de llista de la CUP-L'H per la Ruptura

Amb 3 dones al capdavant de la candidatura, un dels principals eixos programàtics serà el feminisme

L'Hospi es pren la visita del Sant Andreu com a una final

Partit clau per a les aspiracions de l'equip (Diumenge, 12h.)

La Guàrdia Urbana de L'H estrena noves dependències de comandament

Amb un centre de control de la mobilitat i sales operatives i de crisi

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia entitats 20. 12. 2016

Can Serra, noces d'or d'un barri pioner

El Centre d'Estudis n'edita un llibre amb la història

Can Serra compleix 50 anys. Per commemorar l’aniversari, el Centre d’Estudis ha editat un llibre que recull la història del barri. Fora d’ell pocs ho saben però aquesta zona de la ciutat va ser pionera en la defensa dels valors comunitaris, de la pau i de la cultura, i tot amb la festa com a fil conductor.

La Casa de la Reconciliació, el centre neuràlgic del barri juntament amb la plaça de la Carpa, va acollir la presentació del llibre Can Serra-50 anys. Història d’un barri de l’Hospitalet, editat pel Centre d’Estudis mitjançant el micromecenatge i escrit per Jaume Botey, Maria Pau Trayner, Pilar Massana, Bonifacio Febrero i Viti Berzonsa.

Tots ells va participar en les lluites per un barri digne i en la munió que va néixer entre els veïns que van estrenar la nova zona residencial de L’Hospitalet que es va aixecar sobre camps de garrofes. Ells han recopilat documents històrics, imatges, testimoniatges que en forma de llibre esdevé “un homenatge a les persones lluitadores, a la gent del barri que va posar els interessos col·lectius per sobre dels personals, que es va unir en la reivindicació i en la festa”, diu Pilar Massana.

Jaume Botey afegeix: “Can Serra va iniciar uns processos molt diferents de la resta de barris: com es va construir la Casa de la Reconciliació, l’Escola d’Adults i el naixement de l’objecció de consciència són patrimoni de Catalunya que neixen a Can Serra”.

El 1966 va arribar els primers veïns al barri de Can Serra, un nou polígon residencial creat al Samontà que es veia com “el Pedralbes de L’Hospitalet” però que no era més que barraquisme vertical per acollir 21.000 residents, fruit de l’especulació del l’Ajuntament franquista de Matías España, dels propietaris dels terrenys i de les inmobiliàries.

Lluita contra l’especulació: la plaça de la Carpa

Els veïns es van organitzar ràpidament i van aconseguir fites importants, com guanyar l’espai de la Carpa per al barri. En aquest emplaçament, on van haver-hi les carpes mòbils del Teatro Nacional Desmontable, l’Ajuntament va donar permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada.

Finalment, la lluita veïnal (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció.

En record del teatre mòbil va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica que va acabar feta ferralla a Can Buxeres.

No va ser l’única lluita, entre moltes més destaca la del “mur de la vergonya”, la contenció del carrer de Peníscola que la immobiliària Corín volia construir a mitja alçada sense garanties estructurals. Les dones del barri van impedir que les obres continuessin fins que no hi hagués garanties que el mur fos sòlid.

Aquí caldria afegir les protestes perquè es tanqués la fàbrica química Cardoner, on actualment hi ha el parc de les Planes, i la foneria de la Farga.

L’objecció de consciència

Un altre dels fets únics de Can Serra és la creació del servei social alternatiu al servei militar, el naixement dels objectors de consciència. “Aquí va néixer el moviment i 30 anys després es va acabar el servei militar” diu Pepe Beúnza, el primer objector del barri. Ell va venir des de València i va crear, juntament amb Martí Olivella, que vivia a Can Serra, el primer equip d’objectors que feien serveis socials al barri.

Primer van ser sis joves, l’any següent 13 i poc a poc Can Serra va esdevenir líder en aquest moviment. Els joves objectors van fer classes a l’Escola d’Adults, es van fer càrrec de l’escola bressol veïnal, la Mafalderia, i van dinamitzar la Llar d’avis. Van ser empresonats per negar-se a fer el servei militar i la Casa de la Reconciliació i els veïns els van donar suport a favor de la cultura de la pau.

La Casa de la Reconciliació

La parròquia és un símbol de Can Serra, perquè és molt més que un espai de culte. És un lloc de trobada, de festa, de difusió de la cultura i la van construir els veïns amb les seves mans. Can Serra tenia parròquia però sense edifici. Jaume Botey n’era el rector. Però un grup de lluitadors antifranquistes i líders del moviment comunista encapçalats per Jaume Valls i Antonio Ruiz van demanar que es construís un local on ells i els veïns poguessin trobar-se sense ser perseguits.

Els veïns van acordar construir-la amb les seves mans i van demanar el suport dels residents que eren manobres. “D’entrada, l’Ajuntament no ens volia donar permís per construir-la perquè no tenia campanar”, diu la Maria Pau Trayner, “doncs sense campanar segueix i cap problema”.

La Casa de la Reconciliació es va construir en un solar que era un abocador, va acollir activitats socials, culturals, de formació i lúdiques que van enfortir els lligams entre la comunitat, con la festa del xai. El nou edifici va aixoplugar l’associació de veïns i l’escola d’adults, acollia cine-club, conferències, el GAT (Grup d’Acció teatral) i moltes més activitats obertes a tot el barri.

L’Escola d’Adults

El centre de formació d’adults va néixer impulsat per la parròquia i membres del PSUC local l’any 1971 per ajudar persones analfabetes o amb baix nivell acadèmic. Va ser impulsada pels veïns davant la consciència que la cultura és fonamental pel creixement de la persona. Va ser una de les primeres escoles d’adults de Catalunya i va ser-ne referent per a la resta.

Com a voluntaris van donar classes objectors de consciència i destacats líders comunistes, com Manolo Sacristán.

El llibre sobre els 50 anys de Can Serra

Escriure un llibre que reculli el mig segle de vida del barri ha estat idea de Josep Enric Martínez, un dels veïns que ha viscut la història des dels inicis. Ell va insistir a Jaume Botey la necessitat de fer-ho perquè tothom conegui el que va passar en aquesta zona del Samontà.

S’hi van sumar la Pilar Massana, que fou la primera assistent social de Can Serra; Maria Pau Trayner, Bonifacio Febrero i Viti Berzosa, el poeta del barri.

Botey s’ha encarregat de la primera part sobre els inicis del barri i la lluita per fer-lo digne. Trayner i Febrero han coordinat i escrit la segona part, la consolidació del barri a partir dels anys 1984 i 1985 i el moviment associatiu que hi va néixer.

El Centre d’Estudis va entomar la tasca per editar-lo mitjançant el micromecenatge. Davant el gran interès que ha aixecat, l’entitat està disposada a fer una segona edició del llibre si té la venda garantida.