Taquilla Inversa - Entrevista i acústic Uënsdei Reproduir video

9-7-2020 Taquilla Inversa - Entrevista i acústic Uënsdei

També, slam amb Marta Belmonte i Cinepark

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 14-07-2020

    14-07-2020

    L'Informatiu 14-07-2020 15h

  • Video: 13-07-2020

    13-07-2020

    L'Informatiu 13-07-2020

  • Video: 10-07-2020

    10-07-2020

    L'Informatiu 10-07-2020

La Generalitat estableix mesures restrictives a Collblanc, Torrassa i Florida per frenar els contagis

Recomana limitar la mobilitat i prohibeix les trobades de més de 10 persones

L'Hospital de Bellvitge restringeix l'accés d'acompanyants per lluitar contra la Covid-19

Només podrà entrar una persona per pacient ingressat, la mateixa durant tot el dia

Treballar d'autònom en època de pandèmia

Testimoni de dues persones que treballen per compte propi

La Generalitat confina les residències de gent gran de L'Hospitalet

Els centres ja havien prohibit les sortides dels usuaris i els ingressos

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 10. 09. 2019

Quatre dècades de la Festa Major de Bellvitge

Enguany la Comissió de Festes commemora l'efemèride

La Festa Major de Bellvitge commemora 40 anys de celebracions ininterrompudes. La primera festa popular del barri es va celebrar el 1979, coincidint amb l’any del primer ajuntament democràtic, quan un grup de veïns i veïnes van decidir agrupar-se per organitzar unes festes participatives i nascudes des de la ciutadania.

Pel president i vicepresident de la Comissió de Festes de Bellvitge, José Antonio Montoya i Vicente Jorge Rodríguez, respectivament, les festes que se celebraven anteriorment no es poden considerar populars. Expliquen que no estaven concebudes pel veïnat i que els actes que es feien a l'envelat eren de pagament.

A partir de 1979, les primeres edicions de la Festa avançaven amb entusiasme però també amb algunes dificultats logístiques. Montoya i Rodríguez expliquen que, per exemple, l'orquestra havia de tocar en un escenari que es muntava dalt d'un camió.

També recorden els inicis dels tradicionals xiringuitos, que cada entitat havia de construir amb els materials que tingués a l'abast, com ara canyes. Unes paradetes que aleshores s'instal·laven en uns terrenys del barri encara sense pavimentar i que quan plovia -com passa gairebé en cada edició, es convertien en un fangar.

I és que durant aquests 40 anys, la Festa Major ha evolucionat en paral•lel amb la transformació urbanística del barri, que ha vist com al llarg de les dècades es pavimentaven carrers i es guanyaven nous espais per a la ciutadania. És el cas del Parc de Bellvitge o el Centre Cultural del districte, que actualment acullen algunes de les activitats de les festes.

Unes millores que, al llarg dels anys, han permès a la Festa Major incorporar novetats en gairebé cada edició. Una de les més importants va ser l'estand sociocultural, un espai que va néixer ara fa 30 anys i que va afavorir la implicació de les entitats del barri en l'organització de la Festa

Enguany la comissió de festes ha volgut recordar l’efemèride i rememorar uns inicis que, no sense dificultats, han esdevingut el germen de la celebració de barri més multitudinària de les que tenen lloc avui dia a la ciutat. Amb les Festes de Bellvitge la ciutat reprèn el curs polític i social i són tot un esdeveniment cultural que traspassa les fronteres local.