Taquilla Inversa 10 gener - Entrevista al grup hospitalenc Flux Reproduir video

10-1-2019 Taquilla Inversa 10 gener - Entrevista al grup hospitalenc Flux

També, Irene Funes i Cinthya Maldonado ens presenten els seus llibres

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 16-01-2019

    16-01-2019

    Aula L'H 16 gener - El Centre de Normalització Lingüística de L'H

  • Video: 10-1-2019

    10-1-2019

    Entrevista Irene Funes

  • Video: 10-1-2019

    10-1-2019

    Entrevista Cinthya Maldonado

El Bellsport es reforça de cara a la segona volta

S'incorporen tres nous jugadors de molta qualitat

Cs denúncia a l'Oficina Antifrau l'adjudicació del servei del 010 per part de l'Ajuntament

El govern municipal explica que es va acollir a un acord amb el servei de Barcelona pels seus bons resultats

La remodelació del Poliesportiu Fum d'Estampa s'iniciarà abans de final d'any

Es renovarà tota la instal•lació per oferir un millor servei als usuaris

Suport de Junts per L'Hospitalet als alcaldes i membres dels CDR's detinguts

Jordi Monrós considera que les detencions són una nova mostra de repressió de l'Estat espanyol

Convocades 5.000 places de docents a Catalunya

TV de L'H parla amb una aspirant i el sindicat USTEC

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 10. 11. 2016

El Museu porta a L'H l'exposició Fugint de l'Holocaust

Explica l'odissea dels jueus que escaparen dels nazis pels Pirineus

L’Harmonia acull l’exposició “Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial” que recorda el pas per Catalunya de milers de persones que van fugir del nazisme a través dels Pirineus. Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona, és una exposició itinerant que ara porta a la ciutat el Museu de L’H i que romandrà oberta fins al 18 de desembre.  

L’exposició “Fugint de l’Holocaust” dóna veu a totes aquelles persones que escapaven de la mort a través dels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial i descobreix les diferents rutes clandestines de fugida. Es divideix en vuit àmbits que porten per títol el nom d’una d’aquestes famílies o un dels seus membres. Els àmbits es complementen amb informacions comunes als milers de jueus que van travessar els Pirineus fugint del genocidi: les xarxes d’evasió, els passadors, les expulsions, les presons o els camps de concentració.

L’origen de bona part del que s’explica són els records dels propis protagonistes o les investigacions de diversos historiadors en els darrers anys sobre el paper que va fer Catalunya com a terra de llibertat per a les persones que fugien del règim nazi, de la persecució i de la mort i que esperaven poder emigrar a un tercer país.

A “Fugint de l’Holocaust” s’expliquen les diferents rutes clandestines constituïdes a França i a Andorra pels serveis d’informació aliats i que van comptar amb la complicitat dels veïns de les comarques pirinenques i d’exiliats espanyols vinculats a l’oposició al franquisme. Però també es parla del negoci que van suposar per a d’altres persones menys altruistes que es van aprofitar de la situació desesperada de molts dels fugitius, sobre tot jueus perseguits pel règim nazi, per guanyar autèntiques fortunes.

A la mostra també s’exhibeixen diversos objectes, com la carta de la Guàrdia Civil de Portbou que anunciava la defunció del filòsof Walter Benjamin o els documents que Dory Sontheimer va trobar fa poc en unes caixes i que expliquen l’assassinat dels seus avis a Auschwitz.

El director del Museu de L’Hospitalet, Josep Mª Solias, explica l’oportunitat de mostrar una exposició així, entre d’altres coses pel seu simbolisme: “que en aquestes mateixes dates estem veient en aquesta exposició la tragèdia que va succeir a Europa, en un moment en que també estem vivint una altra arribada de refugiats que fugen de l’extermini de determinades ideologies, ens ha de fer reflexionar sobre com els estem tractant en aquest moment a tota Europa”.

El paper de L’Hospitalet

L’Hospitalet també té un forat en aquestes xarxes d’evasió, que van funcionar tant abans com després de la Segona Guerra Mundial. La historiadora Rosa Sala Rose i el periodista Plàcid Garcia-Planas van descobrir el 2014, en el decurs d’una investigació sobre el periodista César González-Ruano (1903-1965), el cas de l’hospitalenc Antonio Puigdellívol, cap visible d’una xarxa d’evasió.

Puigdellívol és un personatge fosc que, malgrat que acabaria sent deportat al camp de concentració de Buchenwald, va tenir temps de fer negoci amb la seva xarxa, en la qual va desenvolupar un paper important el Bar de la Rambla (ubicat a la rambla de Just Oliveras, 11), regentat per la seva família i que constituïa el lloc d’arribada, de contacte i d’ocultació temporal dels evadits. Puigdellívol va sobreviure a la guerra, mai va ser condemnat i va viure després a Andorra.

Els responsables del Museu de L’Hospitalet han afegit a l’exposició un parell de panells en els quals s’explica aquest cas i que personalitzen el conjunt de la mostra itinerant organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Activitats paral·leles

En el marc de l’exposició s’han convocat diversos actes paral·lels. Així, la historiadora Rosa Sala Rose impartirà la conferència “Walter Benjamin, en anónimo y en femenino”. Walter Benjamin va ser una de les personalitats més conegudes que van patir la persecució dels nazis, al seu costat hi va haver milers de persones anònimes, com Jenny Kehr, que en tractar de fugir del nazisme pels Pirineus van acabar en presons i camps de concentració espanyols (Can Riera, dijous, 24 de novembre, a les 19 hores).

En el mateix espai, l’1 de desembre, a les 19 hores, es projectarà el documental Giza, la niña de la maleta. Giza Alterwajn va néixer l’any 1940 al gueto de Varsòvia i la van treure amagada en una maleta abans de complir el seu primer aniversari. Va passar la guerra amb una família cristiana polonesa que la va adoptar fins que, acabat el conflicte, es van posar en contacte amb uns oncles biològics que se la van endur a l’Uruguai. 65 anys després Giza i la seva germana adoptiva es van retrobar a Polònia. Assistiran a la projecció David Serrano, director i guionista, i Jaume Pedrós, compositor de la banda sonora.

També s’han organitzat visites guiades a l’exposició per a les escoles de la ciutat en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de L’Hospitalet.