L'Informatiu 18-10-2018 Reproduir video

18-10-2018 L'Informatiu 18-10-2018

Destaquem Tots els vídeos

  • Video: 18-10-2018

    18-10-2018

    L'Informatiu 18-10-2018

  • Video: 17-10-2018

    17-10-2018

    Aula L'H 17 oct - L'Observatori de la Infància de L'H i l'estudi sobre els infants de 0 a 3

    I també, jornada de rugbi inclusiu

  • Video: 17-10-2018

    17-10-2018

    L'Informatiu 17-10-2018

  • Video: 16-10-2018

    16-10-2018

    L'Informatiu 16-10-2018

  • Video: 15-10-2018

    15-10-2018

    L'Informatiu 15-10-2018

  • Video:

    Resum de L'Informatiu del 08 al 11 de octubre

  • Video: 11-10-2018

    11-10-2018

    L'Informatiu 11-10-2018

  • Video: 10-10-2018

    10-10-2018

    Aula L'H 10 oct - El nou institut escola Gornal

    I també, les activitats per a infants de 0 a 3 anys a les biblioteques

  • Video: 10-10-2018

    10-10-2018

    L'Informatiu 10-10-2018

El RC L'Hospitalet vol consolidar-se a la part alta

Els de Leo Pereira reben el Montcada aquest dissabte

L'H més multicultural arriba de la mà de la 4a edició del Festival de Tapes del Mon

Es farà a la Rambla Marina, davant de Ca N'Arús, el 20 i 21 d'octubre

Un mes del Mobike a L'H

Hem sortit al carrer per copsar-ne les opinions

Tot apunt per començar a rodar els curts del Festival MetropoL'His

L'aparició de L'H, entre les premisses que ja s'han fet públiques

  • La història del Palauet de Can Buxeres
  • La història del Palauet de Can Buxeres

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia ciutat 16. 08. 2013

La història del Palauet de Can Buxeres

Un dels edificis més emblemàtics del nostre patrimoni

Can Buxeres forma part avui del nostre paisatge urbà. El seu palauet és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, mentre el seu jardí és un dels parcs més bells de L’Hospitalet. Digne destí per a un indret ple d’història. 

Els orígens del conjunt de Can Buxeres es perden en el temps. De fet, no s’ha fet un estudi arqueològic de la zona i per tant, la referència més antiga que conservem data de 1770, que és quan tenim la primera notícia de la masia i la finca agrícola de l’Antoni Alemany i Berozi, comte d’Alemany. Se sospita que l’edificació devia ser anterior, però no sabem quan.

Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l’est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l’ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l’entrada principal de la masia.

En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D’aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l’entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat.

De masia a palauet

El 1877 la finca canvia de propietari, després d’estar de lloguer un parell d’anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem.

L’estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l’aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d’unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l’eliminació dels desnivells propis d’una masia. L’arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol.

L’edifici finalment tindria dues plantes, amb un porxo circular flanquejat per quatre columnes dòriques i rematat per una balustrada. Les estances interiors conserven elements decoratius d’estil neoclàssic, tractats amb el gust de l’època victoriana.

Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d’Història de la ciutat. L’any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia.

A més, juntament amb l’habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera.

La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d’aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d’estiueig. L’any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l’Ajuntament per 32 milions de pessetes.

El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l’any 1972 i avui allotja un gran nombre d’espècies vegetals i també d’ocells.