• Carme Riera:
  • Carme Riera:
  • Carme Riera:

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia cultura 20. 04. 2013

Carme Riera: "Catalunya és mestissa, i que duri"

L'escriptora participa a L'H Espai de lletres

L’escriptora i membre de la Real Academia de la Lengua Española, Carme Riera, ha estat la protagonista de l’edició L’H Espai de lletres de les Festes de Primavera. Riera va parlar de la seva darrera obra, ‘Temps d’innocència’ i del món literari actual.

Per a la mallorquina Carme Riera, “Catalunya és un país mestís, i que duri. Les societats mestisses són les més interessants”. Així ho va manifestar en l’edició de L’H Espai de lletres convocada amb motiu de les Festes de Primavera per l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts i les Biblioteques de L’Hospitalet.

Riera, membre de la Real Academia de la Lengua, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, assagista i novel•lista, compta amb diversos premis literaris i va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària. Es va donar a conèixer amb la narració curta Te deix, amor, la mar com a penyora l’any 1974 i acaba de publicar Temps d’innocència.

Al llarg de la seva intervenció a L’H Espai de lletres, l’autora va defensar que tan català és el personatge de pijoaparte de Juan Marsé com la Colometa de Mercè Rodoreda. “Ciutadans de Catalunya són tots els que hi viuen. Catalunya és mestissa. Encara que també els escriptors en llengua catalana són tapats pels que escriuen en castellà. La llengua castellana no necessita cap defensa però el català és molt més petit. Ara, els catalans som més rics que els de Madrid perquè tenim dues llengües”.

Carme Riera també va criticar l’actual sistema educatiu: “el Pla Bolònia és la porqueria més impressionant que hem tingut mai” i va afirmar que els alumnes que arriben a les seves classes “cada vegada llegeixen menys perquè no saben interpretar un text, no saben què volen dir les paraules. Cada vegada que em trobo la consellera d’Educació, Ireneu Rigau, li dic que hem de tornar a ensenyar a llegir i escriure”.

Per tal de promocionar la lectura, la mallorquina creu que aquesta “s’hauria de prohibir. Així incitaríem a llegir” i va posar com a exemple les societats del nord d’Europa on “l’hàbit de llegir és normal a les famílies”. Per a Riera, la literatura és una “forma de veure el món, a través de les paraules, amb les paraules podem imaginar, les paraules tenen ales”.

Gran part de la seva intervenció es va centrar en la seva darrera novel•la, Temps d’innocència, en la qual narra les seves vivències d’infantesa a Mallorca. Destaquen dos personatges, el senyor avi Pau i la senyora àvia Catalina, de la qual va aprendre a explicar històries.

Carme Riera es descriu en aquesta obra com a una nena lletja, petita i fins i tot retardada: “anava a fer la comunió i no sabia llegir. Llavors el meu pare em va llegir Ruben Darío i em va agradar tant que vaig aprendre a llegir per poder gaudir-ho. Li dec al meu pare”. Tot un retall de sentiments, por i incerteses d’un infant als anys 50.

Altres obres destacades de Riera són Una primavera per a Domenico Guarini, Joc de miralls, Epitelis tendríssims, Cap al cel obert, Natura quasi morta i Temps d’espera.

Imprimir