• Els usuaris de L'Hdigital ens parlen dels Ponts de L'H

Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia societat 28. 01. 2013

Els usuaris de L'Hdigital ens parlen dels Ponts de L'H

Darrers dies per participar en el concurs

Alguns usuaris de L'Hdigital han participat ja en el concurs 'Els Ponts de L'Hospitalet'. En aquest concurs es demana que els usuaris enviïn anècdotes, curiositats, històries o fotografies sobre els múltiples ponts de L'Hospitalet. Encara hi ha temps per participar en el concurs fins divendres, 1 de febrer. A continuació transcribim algunes de les aportacions que ja hem recollit.

(Pots veure imatges a la Galeria Fotogràfica i a la secció de Participació Ciutadana).

Antònia Torrens. Sobre el Pont de la Torrassa

El senyor Josep Jordà i Polls, vell militant de l'Unió Republicana i regidor de L'Hospitalet l'any 1930 durant la república, va promoure la construcció d'un pont que ha permès l'enllaç de la Torrassa i Santa Eulàlia, ja que ambdos barris estaven separats per les vies del tren, amb el consegüent perill que implicava per els veïns creuar-les per anar d'un barri a l'altre.

El resultat dels seus esforços van ser recompensats quan, el dia 14 d'Abril de 1934, fou col·locada la primer pedra del pont, que es va inagurar el dia 7 d'Abril de 1935. A més de les personalitats que van assistir a l'acte, s'hi van afegir moltíssimes persones que, atretes per l'importància d'aquest fet, van voler participar en la seva inaguració.

Kike. Sobre el Pont de la Torrassa

Pues uno de los recuerdos que tengo de mi infancia está relacionado con el Puente de la Torrassa en el metro de Santa Eulalia, cuando yo y unos amigos, saludábamos a los trenes que pasaban, esperando la respuesta del tren con el pito. Incluso hacíamos competición de quien  conseguía más pitos. Divina juventud, ¡con que poco nos conformábamos!

Jesús Palomar. Sobre el Pont de la Torrassa i el túnel de la Riera Blanca

Jo us puc parlar del Pont d'en Jordà, però jo sempre l'he conegut com el pont més llarg del món, ja que deien que unia L'Hospitalet amb Múrcia. Això era perquè a la part de la Torrassa del pont era el lloc on la majoria dels immigrants de meitat de segle XX que van venir d'origen murcià s'hi van instal•lar.

També puc parlar del pont de la Riera Blanca, al costat de l'altra banda del metro Santa Eulàlia. Però no el pont d'ara, sinó el pont que hi havia abans de les reformes del tren. Era un pont amb dos passos, un per la banda de Barcelona i l'altre per la banda de L'Hospitalet.

Eren passadissos molt estrets i amb prou feines hi passava una persona per sentit...però aquest pont em recorda les moltes vegades que els camions es quedaven clavats al bell mig per no respectar l'alçada....era curiós veure com el feien sortir desinflant-hi les rodes. Però encara més era veure que la Guàrdia Urbana, de Barcelona i L'Hospitalet no volien saber-ne res perquè cada costat del carrer era de cada municipi

Lluís Rodríguez. Sobre un antic pont a Isabel la Catòlica. 

Un dels ponts que més recordo de quan era petit era un que es va instal•lar a l'avinguda Isabel la Catòlica a l'alçada on hi ha ara la plaça Eivissa.

Era un pont fet amb peces metal•liques, tipus mecano i que es va aixecar per travessar l'avinguda sense perill (llavors no hi havia semàfors i els accidentes i atropellaments es produien molt sovint. Era un pont incòmode, amb escales llargues, però que a la canalla ens anava d'allò més bé, ja que hi jugaven i teniem unes vistes de la zona magnífiques.

Aquest pont, de la mateixa manera que es va aixecar, un dia va desaparèixer Imagineu quin trànsit hi havia a l'avinguda per que s'aixequés el pont.

Joan Manuel Fernández. El Pont d’en Ponsich

El pont d’En Ponsich va ser l’únic mitjà per a poder travessar les vies del tren ─des de la barriada de Santa Eulàlia de Provençana cap a La Torrassa─ sense córrer el perill de ser atropellat. El pont estava situat al final del camí que, sortint de la carretera de Santa Eulàlia (tot just davant la ermita) pujava el turó on s’inicia el Samontà i deixant a banda esquerra la Masia Alós, s’enfilava.

El nom Ponsich pertany a una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós, també de la noblesa. Tot just a la banda torrassenca del pont, existeixen dos carrers connectats: el de Alós i el de Ponsich).

L’any 1854 va veure arribar, entre fumeres i sorolls, el tren, quan es va inaugurà la línia del ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei i després la línia de Vilanova el 29 de desembre del 1881. Segurament va ser, després d’aquesta data, quan es va construir el pont que sortejava les vies.

Passaren els anys i cada vegada mes es va anar aguditzant la incomunicació entre els dos barris veïns, degut a la pèssima permeabilitat de les vies. La zona de l'Hospitalet entre la carretera provincial i el pont era un constant focus de brutícia, pobresa i inseguretat als voltants de les vies i als camins per a travessar-les. L’Ajuntament decidiria solucionar aquest problemes i fruit d’aquesta decisió es deuria aprovar la renovació de tot l’entorn, incloent el pont.

El pont d’en Ponsich va ser enderrocat i substituït per un altre nou i modern després de l’any 1968 el “Pont de la Vanguard” per trobar-se al costat de la fàbrica del mateix nom construïda als terrenys de la Masia Alós i que va entrar en funcionament l’any 1970.

L’any 1997, aquest pont va ser remodelat (s’hi van instal•lar unes rampes), a causa de les protestes veïnals que exigien el canvi de les escales, que es trobaven en mal estat..., però això ja es un altre capítol de la historia de Santa Eulàlia de Provençana.
 

Imprimir